{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Disset Robinsons - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"m0tg3JXOAO\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/disset-robinsons\/\">Disset Robinsons<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/disset-robinsons\/embed\/#?secret=m0tg3JXOAO\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abDisset Robinsons\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"m0tg3JXOAO\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18-65009-3.jpeg","thumbnail_width":360,"thumbnail_height":537,"description":"Disset alumnes de segon d\u2019ESO fan unes col\u00f2nies a la muntanya acompanyats de dos professors. L\u2019\u00faltim dia, de tornada, caminant pel Montseny s\u2019esdev\u00e9 un fet molt estrany: despr\u00e9s de prendre\u2019s una beguda que els ofereixen els educadors, de sobte es troben perduts en un paisatge que no reconeixen, els dos adults acompanyants han desaparegut i no hi ha manera de refer el cam\u00ed. Sols, talment Robinsons (com avan\u00e7a el t\u00edtol), els joves s\u2019hauran d\u2019espavilar per sobreviure durant mesos enmig d\u2019una natura salvatge, envoltats d\u2019animals que no havien vist mai i superant tota mena de perills i entrebancs. Despr\u00e9s de m\u00faltiples situacions i aventures, finalment, apareixen de tornada a la clariana on es van \u00abperdre\u00bb i descobreixen que nom\u00e9s han estat fora dues hores, adormits, i que tot el que han viscut ha estat fruit d\u2019un programa de realitat virtual creat pels seus professors. La novel\u00b7la t\u00e9 un punt de partida que, tot i no ser un tema original, crea bones expectatives d\u2019aventura i entreteniment. I la introducci\u00f3 de la realitat virtual en la hist\u00f2ria podria haver estat un al\u00b7licient interessant. Per\u00f2, malauradament, hi ha diversos aspectes que fan que la narraci\u00f3 no sigui reeixida. A l\u2019inici, la presentaci\u00f3 de cada un dels personatges s\u2019allargassa en unes descripcions massa expl\u00edcites, que poden resultar aclaparadores per la quantitat d\u2019informaci\u00f3. D\u2019altra banda, el nombre elevat de personatges que componen el grup en dificulta la identificaci\u00f3 al llarg de tota la lectura i impedeix que el lector s\u2019hi pugui apropar de deb\u00f2. Tampoc no acaba de funcionar la construcci\u00f3 dels mateixos personatges, sovint poc versemblants en el comportament, les paraules i fins i tot els gustos, tenint en compte que nom\u00e9s tenen tretze o catorze anys. I, malgrat que al final de la narraci\u00f3 se s\u00e0piga que les viv\u00e8ncies del grup formen part d\u2019una virtualitat on tot \u00e9s possible, grinyola la desimboltura amb qu\u00e8 es mouen i es relacionen en la nova realitat, considerant tamb\u00e9 la dificultat dels reptes que se\u2019ls proposen i dels materials i eines que se\u2019ls ofereixen. Pel que fa a la trama, el seguit de situacions a qu\u00e8 s\u2019enfronten se succeeix sense gaire sentit, probablement amb la intenci\u00f3 de recrear la sensaci\u00f3 de videojoc, amb pantalles que s\u2019han de passar i nivells que s\u2019han de superar. Per\u00f2, en definitiva, s\u2019acaba creant un efecte d\u2019acumulaci\u00f3 i de confusi\u00f3 que no ajuda el lector. Josep G\u00f2rriz, un autor amb una llarga experi\u00e8ncia en el m\u00f3n de la ficci\u00f3 infantil i juvenil, ha volgut retre homenatge, tal com ell explica, als seus companys d\u2019infantesa, als seus mestres i a una manera diferent de fer escola, amb una menci\u00f3 especial al pedagog C\u00e9lestin Freinet. Un objectiu ben lloable per\u00f2 que en aquest cas potser s\u2019ha convertit en un constrenyiment a l\u2019hora de crear un relat m\u00e9s rod\u00f3.  Sanoma Infantil y Juvenil \/ Grup Promotor"}