{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Dos ossets - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"PKdruhz8zu\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/dos-ossets\/\">Dos ossets<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/dos-ossets\/embed\/#?secret=PKdruhz8zu\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abDos ossets\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"PKdruhz8zu\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18558-28-3.jpg","thumbnail_width":700,"thumbnail_height":700,"description":"La publicaci&oacute; de Dos ossets no nom&eacute;s &eacute;s important perqu&egrave; ens dona a con&egrave;ixer el treball d&rsquo;una gran fot&ograve;grafa, sin&oacute; perqu&egrave; ens permet reivindicar, una vegada m&eacute;s, les possibilitats de la fotografia en el m&oacute;n de la literatura infantil. Coneguda com a Ylla, Camilla Koffler (Viena, 1911 &ndash; &Iacute;ndia, 1955) va tenir una vida curta i complicada, marcada per les dues guerres mundials i un seguit d&rsquo;accidents desafortunats. L&rsquo;&uacute;ltim, la caiguda des d&rsquo;un jeep tot fotografiant una cursa de bous a l&rsquo;&Iacute;ndia, li va llevar la vida.&nbsp;Malgrat les fugides i els viatges, Ylla va estudiar escultura i, posteriorment, va comen&ccedil;ar una carrera professional de fot&ograve;grafa, primer com a assistent, per&ograve; aviat amb el seu propi estudi especialitzat en retrats d&rsquo;animals. A Par&iacute;s va promocionar-se internacionalment gr&agrave;cies a l&rsquo;ag&egrave;ncia Rapho, per&ograve; la seva fama va cr&eacute;ixer encara m&eacute;s un cop va arribar als Estats Units.&nbsp;Entre el 1944 i el 1955 va publicar una desena de llibres, dels quals destaquen dos que es van convertir en cl&agrave;ssics infantils: The Sleepy Little Lion i el que avui ressenyem, Two Little Bears.&nbsp; Abans de la publicaci&oacute; de Dos ossets (1954), Ylla va fer un viatge a l&rsquo;&Agrave;frica que canviaria per sempre m&eacute;s la seva manera de treballar: va decidir deixar enrere els animals de zool&ograve;gic per fotografiar animals en llibertat. Dos ossets&nbsp;&eacute;s un viatge inici&agrave;tic de dos petitons que, malgrat que la mare els diu que no es moguin, marxen a explorar el seu entorn fins que es perden. Amb l&rsquo;ajuda de diferents animals, seguint una estructura narrativa pr&ograve;pia del conte tradicional, l&rsquo;aventura tindr&agrave; un final feli&ccedil;.&nbsp;D&rsquo;hist&ograve;ries de vincle, de l&rsquo;amor incondicional de la mare, de la necessitat de deixar que els infants visquin les seves pr&ograve;pies experi&egrave;ncies, en tenim un sac ple, per&ograve; Ylla &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica que va decidir comprar-se dos ossos per poder-nos-ho explicar a trav&eacute;s de la fotografia.&nbsp;Amb&nbsp;imatges en blanc i negre, l&rsquo;artista t&eacute; la capacitat de mostrar-nos l&rsquo;expressi&oacute; dels animals, de captar el gest, la tendresa, d&rsquo;aconseguir que ens transmetin qu&egrave; senten. No es tracta d&rsquo;humanitzar animals, sin&oacute; que ens expliquin una hist&ograve;ria des de la seva naturalesa salvatge i el seu h&agrave;bitat natural. El valor del llibre va encara una mica m&eacute;s enll&agrave;, perqu&egrave; si llegim Dos ossets ens adonem de seguida que no &eacute;s un cat&agrave;leg fotogr&agrave;fic amb un text afegit, una excusa de l&#8217;autora per mostrar la seva obra. Aqu&iacute; hi ha una voluntat liter&agrave;ria i est&egrave;tica molt concreta d&rsquo;explicar-nos un relat. L&rsquo;autora ha cuidat tots els detalls del llibre, des del color i la tipografia, fins al disseny interior. La disposici&oacute; de les imatges, la mida, el punt de vista, l&#8217;enquadrament, la distribuci&oacute; del text&#8230; tot dialoga en un mateix ritme i sintonia.&nbsp; Ylla va ser una pionera que va obrir les portes a tota una exploraci&oacute; en la fotoliteratura per a infants. Tant de bo la recuperaci&oacute; d&rsquo;aquest llibre tamb&eacute; obri les portes a la fotoliteratura al nostre mercat editorial. YLLA Maria Lucchetti Kalandraka"}