{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Ekaterina - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"a0f8yCgO96\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ekaterina\/\">Ekaterina<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ekaterina\/embed\/#?secret=a0f8yCgO96\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEkaterina\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"a0f8yCgO96\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788413898285-scaled.jpg","thumbnail_width":1803,"thumbnail_height":2560,"description":"Llu\u00eds Prats (Terrassa, 1966) va saltar al gran p\u00fablic lector juvenil amb Hachiko, el gos que esperava (La Galera, 2014), la famosa hist\u00f2ria del gos japon\u00e8s que resta a l\u2019espera de l&#8217;amo a l\u2019estaci\u00f3 i que mai tornar\u00e0, una obra de llarga traject\u00f2ria, constru\u00efda sobre una s\u00f2lid encofrat, i tradu\u00efda a m\u00e9s d&#8217;una desena d\u2019idiomes. Aquella obra va fer aflorar un dels autors de narrativa juvenil que m\u00e9s ha donat de s\u00ed els darrers temps a la LIJ catalana, sempre amb un bon nivell de qualitat i rigor extrem en la trama. I \u00e9s que si alguna cosa treballa b\u00e9 Prats \u00e9s l\u2019estructura sobre la qual s\u2019assenten les seves hist\u00f2ries, amb elements que semblen solts a mitja lectura per\u00f2 que acaben per encaixar, talment un rellotge, de forma significativa en el desenvolupament o escena final de la hist\u00f2ria. I Ekatrina no podia ser menys. Prats ens conta, en dos escenaris diferents: el barcelon\u00ed de la petita Caterina, una nena de dotze anys que adora la dansa, i el de la Ekaterina, \u00e0via de la primera que passa els darrers dies de la seva exist\u00e8ncia en una resid\u00e8ncia de gent gran a Sant Petersburg. Ambd\u00f3s escenaris ens conten la hist\u00f2ria de la vida sacrificada per la dansa, per una banda la de la petita Caterina que tot just comen\u00e7a a veure\u2019n les virtuts i els sacrificis, i per altra la de la seva \u00e0via, reclosa a la resid\u00e8ncia i prostrada en una cadira de rodes, que en pateix las conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;una vida de sacrifici i satisfaccions. Malgrat la dist\u00e0ncia, la llengua i el fet de no con\u00e8ixer-se sembla que un fil invisible les ha unit per sempre: l\u2019estimaci\u00f3 pel ballet. Prat sap mesurar perfectament el ritme intern de l\u2019obra, molt especialment al final, per donar-nos una bona pinzellada de la hist\u00f2ria de R\u00fassia del darrer segle amb la veu de l\u2019\u00e0via, una hist\u00f2ria que, tot i que mal justificada per un treball escolar de la neta que obliga a posar-se de nou en contacte amb l&#8217;\u00e0via malgrat que feia dotze anys que mare i filla no es parlaven, reprenen les relacions per contar-se tot all\u00f2 que mai s\u2019havien dit. Una hist\u00f2ria a la qual li costa agafar inicialment ritme -esperem que els joves lectors perseverin- per\u00f2 que el pinyol final \u00e9s de traca i mocador. S\u2019agraeix l\u2019\u00fas del canvi de tipografia segons el narrador -casa la Caterina versus text de les cartes de l&#8217;\u00e0via- que ajuda a diferenciar les dues veus narratives, per\u00f2 tamb\u00e9 hagu\u00e9s estat b\u00e9 un petit \u00edndex de terminologia del ballet o unes imatges explicatives dels plis\u00e9s, tendus o battements a fi de submergir-nos de ple en aquest m\u00f3n tan m\u00e0gic i ple de terminologia pr\u00f2pia, desconeguda pels ne\u00f2fits. Prats, Llu\u00eds  Estrella Polar"}