{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El gr\u00fafal - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"89ibhgT55B\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-grufal\/\">El gr\u00fafal<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-grufal\/embed\/#?secret=89ibhgT55B\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl gr\u00fafal\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"89ibhgT55B\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1349-397-8.jpg","thumbnail_width":510,"thumbnail_height":633,"description":"El gr\u00fafal enguany est\u00e0 d\u2019aniversari: en fa vint-i-cinc! Per commemorar-ho, Br\u00faixola ha publicat una edici\u00f3 especial d\u2019aquesta hist\u00f2ria que va segellar el t\u00e0ndem entre l\u2019escriptora Julia Donaldson i l\u2019il\u00b7lustrador Axel Scheffler i els va catapultar a la fama: fins avui, se n\u2019han venut 17 milions de c\u00f2pies arreu del m\u00f3n i s\u2019ha tradu\u00eft a m\u00e9s de 100 lleng\u00fces. La hist\u00f2ria, basada en la popular faula xinesa \u72d0\u5047\u864e\u5a01 (\u2018La guineu que agafa el terror del tigre\u2019), tracta sobre un ratol\u00ed que va a passejar pel bosc. All\u00e0 es troba diferents animals que se\u2019l volen menjar, i aconsegueix dissuadir-los dient que ha quedat amb el gr\u00fafal, un animal que ell mateix s\u2019ha inventat. La b\u00e8stia, per\u00f2, acaba sent real i es vol menjar el ratol\u00ed. Aquesta nova edici\u00f3 cont\u00e9 la mateixa hist\u00f2ria i il\u00b7lustracions que l\u2019original, per\u00f2 en tapa dura i amb una coberta daurada i lluminosa, a m\u00e9s d\u2019algun material in\u00e8dit. Concretament, hi ha una doble p\u00e0gina on escriptora i il\u00b7lustrador expliquen com es va gestar aquest llibre, aix\u00ed com instruccions per a una recepta de magdalenes de gr\u00fafal, una manualitat per crear els animals protagonistes i la can\u00e7\u00f3 del gr\u00fafal, creada per la mateixa Julia Donaldson i el seu marit. El gr\u00fafal, en la versi\u00f3 original, era una obra ling\u00fc\u00edsticament impecable: a m\u00e9s de les relacions intertextuals i els jocs f\u00f2nics que tenia (coses que, inevitablement, es poden perdre en traslladar-les a una altra cultura), estava escrita en versos apariats amb una estructura de rima circular, la majoria d\u2019ells tetr\u00e0metres (alguns de dact\u00edlics impurs i d\u2019altres on es combinaven iambes i anapests), a excepci\u00f3 d\u2019alguns que trencaven el ritme abans de passar a l\u2019escena seg\u00fcent. En resum, que tenia un ritme i una rima molt marcats, cosa que la feia perfecta per a ser llegida en veu alta. La traducci\u00f3 de N\u00faria Riera, publicada a Br\u00faixola, perd tota la gr\u00e0cia de l\u2019original. \u00c9s pr\u00e0cticament\u00a0literal i, per tant, els versos s\u00f3n lliures: no es tenen en compte les q\u00fcestions de m\u00e8trica, ritme i rima. Aix\u00f2, per\u00f2, permet que es pugui mantenir la relaci\u00f3 intertextual amb All\u00e0 on viuen els monstres que hi havia al text original, at\u00e8s que en descriure el gr\u00fafal per primer cop es fa servir el mateix adjectiu (terrible) per a les mateixes parts del cos que quan en Max arriba on viuen els monstres i els descriu. Una relaci\u00f3 intertextual, a m\u00e9s, que es refor\u00e7a amb la imatge: els mateixos ulls entre groguencs i ataronjats, les mateixes urpes, les mateixes banyes. En definitiva, una obra divertida i original que es veu completament esgarriada per una versi\u00f3 massa literalitzant que perd tota la musicalitat de l\u2019original. Si voleu gaudir d\u2019una bona versi\u00f3 d\u2019El gr\u00fafal en catal\u00e0, us recomanem les traduccions de Margarida Trias i Pau Joan Hern\u00e1ndez, publicades a Destino i MacMillan, respectivament, els anys 1999 i 2006. Malgrat que estan descatalogades, es poden trobar f\u00e0cilment a les biblioteques p\u00fabliques. DONALDSON, Julia N\u00faria Riera i Fern\u00e1ndez Axel Scheffler Br\u00faixola"}