{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El jard\u00ed de mitjanit - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"HIX0zxZd08\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-jardi-de-mitjanit\/\">El jard\u00ed de mitjanit<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-jardi-de-mitjanit\/embed\/#?secret=HIX0zxZd08\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl jard\u00ed de mitjanit\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"HIX0zxZd08\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1799-840-0.jpg","thumbnail_width":180,"thumbnail_height":264,"description":"El jard&iacute; de mitjanit &eacute;s una obra que fou publicada el 1958, la m&eacute;s popular de l&rsquo;autora brit&agrave;nica Philippa Pearce (1920-2006). La traducci&oacute; al catal&agrave; va arribar el 2015, de la m&agrave; de l&rsquo;editorial Viena, en la col&middot;lecci&oacute; &laquo;El Jard&iacute; Secret&raquo;, que combina cl&agrave;ssics universals amb obres narratives recents, amb gran criteri, amb lloable coher&egrave;ncia i un gran encert. D&rsquo;El jard&iacute; de mitjanit se&rsquo;n publica ara la segona edici&oacute;, amb un canvi d&rsquo;il&middot;lustraci&oacute; a la coberta, que va a c&agrave;rrec de Merc&egrave; L&oacute;pez. El jard&iacute; de mitjanit ha esdevingut un cl&agrave;ssic al seu pa&iacute;s, una novel&middot;la de caire fant&agrave;stic que &eacute;s paradigma d&rsquo;aquell model en el qual hi ha dos mons paral&middot;lels, un de real i un de fant&agrave;stic, com a&nbsp;Al&iacute;cia en terra de meravelles, o en cada volum de les Cr&ograve;niques de N&agrave;rnia, i en els quals els temps no coincideixen. En Tom, el nen protagonista, es veu obligat a passar l&rsquo;estiu al pis d&rsquo;uns oncles. En aquell per&iacute;ode, que s&rsquo;entrelluca com a summament avorrit, s&rsquo;hi obre una escletxa d&rsquo;esperan&ccedil;a quan el rellotge de peu del repl&agrave; de l&rsquo;escala marca les tretze hores, just a mitjanit. &Eacute;s una hora m&agrave;gica, en la qual en Tom descobreix, al costat de casa, un jard&iacute; que de dia &eacute;s invisible, i un seguit de personatges que s&rsquo;hi belluguen, amb algun dels quals es faran companys d&rsquo;aventures. &Eacute;s una novel&middot;la del tot recomanable per a aquells infants que els agrada la novel&middot;la de fantasia m&eacute;s amable, sense tocs &egrave;pics ni estrid&egrave;ncies exagerades. Hi ha un element, per&ograve;, que pot tirar enrere el lector infantil del segle XXI, i &eacute;s la lentitud de l&rsquo;acci&oacute;, especialment en la primera meitat del llibre. L&rsquo;acc&eacute;s al m&oacute;n fant&agrave;stic i la descoberta d&rsquo;elements i personatges avan&ccedil;a molt a poc a poc. M&eacute;s tard, el ritme es va accelerant de mica en mica, a mesura que el m&oacute;n fant&agrave;stic es va fent entenedor i proper i es va enriquint a ulls del protagonista, i tamb&eacute; del lector. El primer no tindr&agrave; ganes de tornar a casa; el segon&nbsp;no voldr&agrave; que el llibre s&rsquo;acabi. PEARCE, Philippa Maria Rossich Viena"}