{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El lle\u00f3 Kandinga - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"thnJntjcD0\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-lleo-kandinga\/\">El lle\u00f3 Kandinga<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-lleo-kandinga\/embed\/#?secret=thnJntjcD0\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl lle\u00f3 Kandinga\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"thnJntjcD0\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-185580-9-2.jpg","thumbnail_width":800,"thumbnail_height":646,"description":"Kalandraka ja havia editat El lle&oacute; Kandinga l&rsquo;any 2009 quan compartia edici&oacute; catalana amb Hip&ograve;tesi. L&rsquo;edici&oacute; actual, que incorpora algunes correccions ortotipogr&agrave;fiques, coincideix gaireb&eacute; en el temps amb un nou llibre de l&rsquo;autor&nbsp;que va en una mateixa l&iacute;nia: A pas de tortuga (Kalandraka, 2021). &nbsp;&nbsp; El lle&oacute; Kandinga &eacute;s una faula de la tradici&oacute; oral dels bantus explicada per la veu de Boniface Ofogo Nkama (Omassa, Camerun, 1966), narrador i especialista en llegendes, mites i tradicions de l&rsquo;&Agrave;frica negra. El text, que mant&eacute; el ritme i el to del llenguatge oral, reflexiona sobre la import&agrave;ncia de compartir i posa en evid&egrave;ncia l&rsquo;egoisme de la condici&oacute; humana. La hist&ograve;ria del lle&oacute; Kandinga ens transporta a la sabana africana per presentar-nos aquest lle&oacute; que, tot i haver estat molt poder&oacute;s, ara viu la vellesa ben sol, abandonat per amics i familiars per culpa de la seva maldat. Una llebre li proposa un tracte: l&rsquo;ajudar&agrave; a ca&ccedil;ar uns quants animals a canvi d&rsquo;una part dels guanys. Ja us podeu imaginar, per&ograve;, que la sup&egrave;rbia del lle&oacute; li far&agrave; oblidar el pacte un cop tingui la panxa plena. La trag&egrave;dia final est&agrave; servida, i la lli&ccedil;&oacute; que tancar&agrave; la faula &eacute;s evident: &laquo;Si tens molt, &eacute;s bo que ho comparteixis amb els que no tenen res.&raquo; Al meu entendre, per&ograve;, all&ograve; que converteix el llibre en una obra singular &eacute;s sens dubte la feina d&rsquo;Elisa Arguil&eacute; (Saragossa, 1972), Premi Nacional d&#8217;Il&middot;lustraci&oacute; 2007. Aquesta il&middot;lustradora, que publica menys en l&rsquo;&agrave;mbit de la literatura infantil del que voldr&iacute;em, aconsegueix dotar les imatges d&rsquo;una for&ccedil;a expressiva brutal, jugant amb una intensitat que ens evoca l&rsquo;art primitiu, amb un lle&oacute; protagonista i una serp que ens recorden les m&agrave;scares rituals africanes. Arguil&eacute; no &eacute;s una il&middot;lustradora que tri&iuml; el cam&iacute; f&agrave;cil. Podria haver optat per crear escenes descriptives&nbsp;(el lle&oacute; sota el baobab, la llebre que s&rsquo;hi apropa, la fila d&rsquo;animals enganyats&#8230;), per&ograve; ha preferit no posar l&rsquo;accent en les figures, sin&oacute; en transmetre la for&ccedil;a i la cruesa de la hist&ograve;ria. I ho aconsegueix jugant, gaireb&eacute; des de l&rsquo;abstracci&oacute;, amb taques de colors c&agrave;lids i un to vermell&oacute;s molt potent que ja ens colpeix des de la coberta i les guardes. La doble p&agrave;gina a sang amb la boca oberta del lle&oacute; i les p&agrave;gines on apareix la serp s&oacute;n realment impactants.&nbsp; L&rsquo;inter&egrave;s d&rsquo;Arguil&eacute; per il&middot;lustrar l&rsquo;ess&egrave;ncia de la faula i evocar-nos el seu lloc d&rsquo;origen em sembla, a banda de professional, molt respectu&oacute;s amb la tradici&oacute;. OFOGO, Boniface Ignasi Centelles Elisa Arguil\u00e9 Kalandraka"}