{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El meu avi - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"0iXxAKcYaS\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-meu-avi\/\">El meu avi<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-meu-avi\/embed\/#?secret=0iXxAKcYaS\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl meu avi\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"0iXxAKcYaS\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-126034-0-8.jpg","thumbnail_width":600,"thumbnail_height":624,"description":"El 2022 feia vuit anys de la publicaci&oacute; d&#8217;aquest t&iacute;tol a Portugal, per&ograve; en alguns aspectes &eacute;s m&eacute;s modern que llibres contemporanis. En il&middot;lustraci&oacute;, Portugal fa temps que &eacute;s un referent i un lloc de creaci&oacute; on potser ens haur&iacute;em d&#8217;emmirallar. &Eacute;s fresc, desacomplexat, cosmopolita; beu de referents africans, llatinoamericans i anglosaxons, creant formes que es mouen b&eacute; entre l&#8217;aire retro i el que &eacute;s totalment contemporani. I tamb&eacute; ho fan amb els textos, que interpel&middot;len el p&uacute;blic a qu&egrave; van adre&ccedil;ats, no els adults que compren el llibre. Fixar-se en aquest potencial &eacute;s el que ha fet Dimoni Pelut, sabent que el llibre fou premiat a la Fira de Bolonya, a&nbsp;l&#8217;International Award for Illustration 2014 o a la biennal portuguesa Ilustrarte l&#8217;any 2016, tot i que no per aix&ograve; deixa de ser una publicaci&oacute; arriscada i valenta. Un nen ens narra com &eacute;s el tarann&agrave; del seu avi, un avi molt especial que es pren la vida amb respecte pel temps i pel lleure. Tot i que podem pensar que la hist&ograve;ria peca una mica de bonisme, l&#8217;avi del nen ho fa tot b&eacute; en contraposici&oacute; al seu ve&iacute;; amb una lectura m&eacute;s&nbsp;acurada&nbsp;veurem que l&#8217;avi del nen havia tingut una altra vida, i que ara ha apr&egrave;s a ser feli&ccedil;.&nbsp; El que fa Catarina Sobral sense que ens n&#8217;adonem &eacute;s posar tot el pes en el futur del nen i en el del lector. Com es prendr&agrave; la seva vida? Com ens la prenem nosaltres? Quin tipus de persones triem ser? A partir d&#8217;un art final digital molt a la moda en el moment en qu&egrave; es van crear les il&middot;lustracions, que imita l&#8217;estampaci&oacute; amb molt poques tintes planes i elements ic&ograve;nics, Sobral genera la seva hist&ograve;ria. L&rsquo;artista t&eacute; un gran cam&iacute; com a dissenyadora gr&agrave;fica, i es nota.&nbsp;Cal destacar la utilitzaci&oacute; del fora de camp, que mostra personatges tallats per potenciar la sensaci&oacute; d&#8217;espai i la imaginaci&oacute; del lector. La doble p&agrave;gina &eacute;s un camp de batalla on el plec del llibre fa de frontera entre el ve&iacute;, el senyor Bernat, model de vida estressada, i l&#8217;avi, de vida tranquil&middot;la per&ograve; excitant. La hist&ograve;ria de l&#8217;avi comen&ccedil;a a l&#8217;esquerra i la del senyor Bernat a la dreta. Tots dos es creuen quasi al comen&ccedil;ament, i a totes les p&agrave;gines seg&uuml;ents el senyor Bernat passar&agrave; a estar a l&#8217;esquerra com a mostra d&#8217;immobilisme, en contrast amb les p&agrave;gines de la dreta, amb l&#8217;avi, que suposen voler passar p&agrave;gina, el futur, l&#8217;aventura, etc. Finalment tots dos es tornaran a creuar a l&#8217;escala i l&#8217;avi i el net descansaran pl&agrave;cidament a l&rsquo;esquerra aprofitant les darreres hores del dia mentre el senyor Bernat encara es preocupa per la feina a casa, aix&ograve; s&iacute;, amb un bri d&#8217;esperan&ccedil;a:&nbsp;un cop a la p&agrave;gina de la dreta, potser s&#8217;adonar&agrave; d&#8217;on resideix la felicitat. Tres generacions es troben: &eacute;s un av&iacute;s per al m&eacute;s petit? Ser&agrave; inevitable aquest cam&iacute; per a ell? Aix&ograve; ho descobrir&agrave; el lector, o no. El llibre no alli&ccedil;ona a la manera que malauradament se&#8217;ns est&agrave; acostumant, sin&oacute; que ho fa a partir de la lectura i reflexi&oacute; sobre les paraules i les imatges. I aix&ograve;, entre altres coses, &eacute;s un dels aspectes que fan bons un &agrave;lbum il&middot;lustrat.&nbsp; SOBRAL, Catarina Mireia Alegre Catarina Sobral Dimoni Pelut Edicions"}