{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El meu pare de vegades \u00e9s... - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"Kzx18uEZpk\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-meu-pare-de-vegades-es\/\">El meu pare de vegades \u00e9s&#8230;<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-meu-pare-de-vegades-es\/embed\/#?secret=Kzx18uEZpk\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl meu pare de vegades \u00e9s&#8230;\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"Kzx18uEZpk\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-479-4031-8.jpeg","thumbnail_width":191,"thumbnail_height":264,"description":"Una nena rinoceront ens explica en primera persona com &eacute;s el seu pare a trav&eacute;s de diferents episodis de la vida quotidiana. Un pare que &eacute;s descrit com infantil, b&egrave;stia, gros, despistat, maldestre, oblidad&iacute;s, escandal&oacute;s, esbojarrat, juganer, i que malgrat la imperfecci&oacute; aparent, acapara tot l&rsquo;afecte de la petita protagonista.&nbsp; L&rsquo;&agrave;lbum, de grans dimensions, en harmonia amb les mides d&rsquo;aquesta fam&iacute;lia humanitzada de rinocer&ograve;tids, proposa una tem&agrave;tica propera a la s&iacute;ndrome jungiana d&rsquo;Electra que passen algunes nenes entre els 3 i els 6 anys, i que es manifesta per la prefer&egrave;ncia afectiva cap al pare. Les il&middot;lustracions de Guido Van Genechten, gran coneixedor de les possibilitats que ofereix l&rsquo;&agrave;lbum en la lectura destinada als m&eacute;s petits, s&oacute;n per badar, amb uns personatges altament expressius, i amb situacions representades a trav&eacute;s de nombrosos detalls. Text i imatges juguen i es complementen a la perfecci&oacute; en les dobles p&agrave;gines a fons perdut, dins i fora de casa. Una obra din&agrave;mica en qu&egrave; ja des del t&iacute;tol se&rsquo;ns evoca el petit suspens i la curiositat.&nbsp;&nbsp; &Eacute;s destacable l&rsquo;opci&oacute; de Van Genechten per utilitzar una veu narrativa en primera persona, que li permet empoderar la nena protagonista. Aquest canvi narratiu, propi de molts &agrave;lbums del segle XXI, recorda aquell &laquo;tengo un secreto: mi madre es un puercoesp&iacute;n&raquo; de Secreto de familia d&rsquo;Isol o a les primeres paraules (&laquo;El pare &eacute;s alt, fort, llest&#8230;&raquo;) de la nena de Com vaig curar el pare de la seva por als nouvinguts, de Rafik Schami i Ole K&ouml;nnecke. En tots dos, la veu en primera persona de la protagonista reflecteix una posici&oacute; cr&iacute;tica i una nova visi&oacute; de la inf&agrave;ncia i de l&rsquo;autoritat parental. Precisament, aquesta veu s&agrave;via es manifesta tamb&eacute; aqu&iacute; en altres aspectes m&eacute;s formals i materials del llibre, com la font tipogr&agrave;fica: clara, entenedora i precisa per la protagonista, en contraposici&oacute; a la lletra manuscrita i infantil present en els di&agrave;legs entre personatges.&nbsp; L&rsquo;artista flamenc elabora, una vegada m&eacute;s, una obra id&ograve;nia, ben feta i divertida destinada a les primeres edats, i altament recomanable per llegir en veu alta. Si en voleu un tast, en&nbsp;aquest enlla&ccedil; es pot veure el booktrailer de l&rsquo;&agrave;lbum en versi&oacute; original.&nbsp; VAN GENECHTEN, Guido Maria Bertran Guido Van Genechten Baula"}