{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El m\u00f3n de la Max - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"OuSf3TgoOI\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-mon-de-la-max\/\">El m\u00f3n de la Max<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-mon-de-la-max\/embed\/#?secret=OuSf3TgoOI\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl m\u00f3n de la Max\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"OuSf3TgoOI\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-261-4813-1.jpg","thumbnail_width":552,"thumbnail_height":700,"description":"Si parlem de Jacques Goldstyn hem de citar, sens dubte, Els estels (Joventut, 2021), una&nbsp;hist&ograve;ria tendra d&#8217;amistat entre un nen jueu i una nena musulmana, ambd&oacute;s afeccionats als estels, que ha rebut diversos premis i una magn&iacute;fica acollida per part dels lectors. I aix&ograve; pesa, i molt, a l&#8217;hora de valorar una nova hist&ograve;ria en qu&egrave; aquesta vegada al pinzell de Goldstyn s&#8217;hi ha afegit la ploma de Peslo&uuml;an.&nbsp; La narraci&oacute; versa sobre la incapacitat de la Max de fer amistat, especialment a l&#8217;escola. La noia viu rodejada de les seves dues grans passions: els llibres, amb la seva especial admiraci&oacute; per la Matilda de Roald Dahl, i els gats &ndash;en t&eacute; un de nom C&uacute;rcuma&ndash;. Els llibres li permeten viure mil i una aventures per&ograve;, al mateix temps, l&#8217;a&iuml;llen de la resta de companys de l&#8217;escola. Un dia, per&ograve;, la Max troba que alg&uacute; ha comen&ccedil;at a tenir cura dels gats que viuen lliurement al carrer&oacute; de darrere de casa seva i, disfressada d&#8217;investigadora, es disposa a descobrir qui &eacute;s. A partir d&#8217;aqu&iacute; neix una bella amistat entre la Max i la Mamigat, una agradable vella que t&eacute; cura de diferents col&ograve;nies de gats sense amo i que li mostrar&agrave; el cam&iacute; per trencar la vergonya que pateix la Max i li impedeix fer bons amics.&nbsp; La hist&ograve;ria, tot i que traspua la bellesa d&#8217;Els estels, especialment pel tra&ccedil; amable de Goldstyn &ndash;fixem-nos si &eacute;s important aquest il&middot;lustrador que el seu nom es ressenya a la coberta abans que el de l&#8217;escriptora, un fet poc habitual&ndash;, de colors suaus potenciats per l&#8217;aquarel&middot;la, &eacute;s desequilibrada en l&#8217;estructura. I &eacute;s que l&#8217;inici de la hist&ograve;ria s&#8217;allargassa de forma extrema &ndash;fins a la p&agrave;gina 48 no entrem al rovell de la narraci&oacute;!&ndash; quan de fet, el conflicte de la Max per fer amics ja queda reconegut i explicat des del primer moment o, fins i tot, ens porta per camins que poc tenen a veure amb la trama principal. Aquest desequilibri fa que el lector quedi sobtat davant del gir de 180 graus que fa l&#8217;argument i li costi sobreposar-se per reprendre la lectura amb la trama de la Max i la Mamigat. Una narraci&oacute;, per&ograve;, que de ben segur que atrapar&agrave; tots aquells que siguin amics dels gats i que, a m&eacute;s, gaudeixin de la capacitat de Goldstyn per crear atmosferes captivadores.&nbsp; DE PESLO\u00dcAN, Lucile Pau Joan Hern\u00e0ndez Jacques Goldstyn Joventut"}