{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El moviment - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"GmQnmEavGI\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-moviment\/\">El moviment<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-moviment\/embed\/#?secret=GmQnmEavGI\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl moviment\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"GmQnmEavGI\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-19606-47-1.jpg","thumbnail_width":174,"thumbnail_height":290,"description":"Moviment &eacute;s un substantiu derivat de moure. I justament aix&ograve; &eacute;s el que pret&eacute;n en Carles, un professor d&#8217;hist&ograve;ria en un institut de secund&agrave;ria imaginari que ent&eacute;n la professi&oacute; en clau de vocaci&oacute; i servei a les consci&egrave;ncies dels estudiants. L&#8217;acci&oacute; teatral &eacute;s senzilla i curosament constru&iuml;da a base de di&agrave;legs generalment curts, en qu&egrave; domina un llenguatge juvenil que, a vegades, resulta un p&egrave;l barroer. A partir del visionament d&#8217;un documental sobre el ressorgiment de les ideologies d&#8217;extrema dreta a Occident, en Carles provocar&agrave; un di&agrave;leg constructiu entre ell i els seus alumnes amb la finalitat que tinguin un pensament propi, cr&iacute;tic i objectiu sobre tot all&ograve; que els rodeja com a &eacute;ssers socials. Els ajudar&agrave; a pensar per si mateixos, escoltant els altres i sense l&#8217;&uacute;s de la viol&egrave;ncia com a forma d&#8217;actuaci&oacute; establerta. Ara b&eacute;, els joves s&oacute;n joves i&#8230; cal deixar-los que es convencin a si mateixos per tot all&ograve; que individualment i grupalment van assolint i assumint com a propi. &Eacute;s el que descobrim al final d&#8217;aquest text teatral: en Carles proposa un mode de vida en qu&egrave; tot no &eacute;s purament blanc o absolutament negre. Hi ha grisos: &laquo;Recordeu que val m&eacute;s la democr&agrave;cia imperfecta que la dictadura perfecta&raquo; (p. 111), paraules que sonen com a darrera lli&ccedil;&oacute; vital. El moviment, premi Gaet&agrave; Huguet (2020), &eacute;s una obra que no deixar&agrave; indiferent el jove lector. Tant de bo la publicaci&oacute; de textos teatrals com aquest dignifiqui l&#8217;excel&middot;lent feina que Manuel Molins i altres dramaturgs fan en benefici d&#8217;un g&egrave;nere que encara no gaudeix plenament del reconeixement de la cr&iacute;tica i d&#8217;editorials que aposten per la seva publicaci&oacute;. Caldr&agrave; recon&egrave;ixer la l&iacute;nia editorial d&#8217;Onada Edicions, que, en la seva col&middot;lecci&oacute; &laquo;Marem&agrave;gnum&raquo;, publica des de fa anys textos teatrals com el que ara ressenyem. MOLINS, Manuel  Onada Edicions"}