{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"El museu perdut - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"tX77QwZ1Rn\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-museu-perdut\/\">El museu perdut<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-museu-perdut\/embed\/#?secret=tX77QwZ1Rn\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl museu perdut\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"tX77QwZ1Rn\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/el-museu-perdut-e1686820686758.png","thumbnail_width":577,"thumbnail_height":815,"description":"Si sou dels que us desapareixen tant mitjons com guants, us ser\u00e0 f\u00e0cil identificar-vos amb la protagonista d\u2019aquest \u00e0lbum. Quan comences a llegir\u00a0El museu perdut\u00a0sembla que sigui el t\u00edpic recorregut d\u2019obres curioses per comparar amb acudits enginyosos. En realitat, l\u2019edifici desgavellat resulta\u00a0una excusa id\u00f2nia per parlar sobre les p\u00e8rdues i com ens defineixen i trastoquen la vida. Les sales del museu comencen mostrant objectes quotidians extraviats amb un to c\u00f2mic on el text i les imatges s\u2019enriqueixen m\u00fatuament. Nom\u00e9s a les il\u00b7lustracions podem veure la relaci\u00f3 de complicitat entre la nena i la mare que l\u2019acompanya. \u00c9s el text el que ens guia de sala en sala: la de la Paci\u00e8ncia Perduda, amb el primer fascicle de totes les col\u00b7leccions de quiosc; la de les Esperes, on bufar mentre es refreda la sopa, i el T\u00fanel del Temps Perdut, ple d\u2019e-mails sense llegir i de minuts esperant al metro. A poc a poc descobrim les expressions de curiositat, entusiasme i por de la nena\u00a0fins que arribem a la sala dels retrats d\u2019\u00e9ssers estimats, les p\u00e8rdues m\u00e9s doloroses, les que a vegades ens fan perdre\u2019ns a nosaltres mateixos. Marina S\u00e1ez, autora integral del llibre, transmet en aquestes p\u00e0gines una subtilesa profunda mitjan\u00e7ant una aparen\u00e7a despreocupada. L\u2019estil gr\u00e0fic captiva, entre t\u00e8cniques mixtes i digitals de tra\u00e7 din\u00e0mic, lliure, semblant al gargot d\u2019un esb\u00f3s d\u2019immediatesa vibrant amb pegots de pintura, en ocasions. Una saturaci\u00f3 al m\u00e0xim de la paleta crom\u00e0tica contrastada i quasi fluor esquitxa les pupil\u00b7les de qui llegeix. Venen ganes d\u2019agafar paper i ceres per imitar-la i fer dansar les l\u00ednies. S\u2019aprecia una cura conscient per oferir una diversitat de personatges que fugin d\u2019estereotips, per\u00f2 sense cridar l\u2019atenci\u00f3, com en altres llibres on queden massa evidents els intents fallits de correcci\u00f3 pol\u00edtica, sin\u00f3 ben integrats en el guirigall formal i colorista del seu m\u00f3n. \u00c9s un d\u2019aquells llibres amb tantes capes que es pot recomanar de manera transversal a tots els cicles, i que alimenta aquella sensaci\u00f3 gustosa que mai acabes de desgranar-lo del tot."}