{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El noi de paper - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"bZPcW3xkTG\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-noi-de-paper\/\">El noi de paper<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-noi-de-paper\/embed\/#?secret=bZPcW3xkTG\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl noi de paper\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"bZPcW3xkTG\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-17515-11-9.jpg","thumbnail_width":252,"thumbnail_height":382,"description":"Jordi Folck (Reus, 1961) \u00e9s un autor prol\u00edfic que s\u2019ha enfrontat, i amb \u00e8xit, amb gaireb\u00e9 tots els g\u00e8neres literaris. Del terror a l\u2019humor, dels contes als musicals, Folck ha connectat sempre amb els lectors joves, que ja el 2001 li van concedir el Premi Protagonista Jove per La guerra dels xiclets. Aquesta vegada s\u2019ha emportat el Premi Ramon Muntaner 2018 amb una obra ambiciosa, que\u00a0\u00e9s una pe\u00e7a for\u00e7a \u00fanica. La veu narradora \u00e9s la d\u2019un ocell de paper que ha arribat volant a Praga, a casa d\u2019una parella de llibrers. Pr\u00e8viament l\u2019ocell havia estat un avi\u00f3 de paper llen\u00e7at per un infant, conjuntament amb centenars de nois de tot el m\u00f3n, en una acci\u00f3 que volia ser una crida a la pau i a la conc\u00f2rdia entre els pobles. Destaquem aquest punt d\u2019inici perqu\u00e8 ens avan\u00e7a el to del rerefons que es respira al llarg de tota la novel\u00b7la i que pren for\u00e7a al final del llibre: la voluntat de l\u2019autor de fer una cr\u00edtica als conflictes armats i la maldat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Gr\u00e0cies a l\u2019ocell de paper, en el si de la llibreria neix un nen de paper que es convertir\u00e0 en l\u2019estimat fill dels llibrers. Un infant fr\u00e0gil, sensible, amb serpentines per cabells i amb tots els sabers que s\u2019acumulen a les grans obres de la literatura universal. La hist\u00f2ria que crea Folck vindria a ser un nou Pinotxo, canviant la fusta pel paper. Uns pares adoptius que estimen el fill incondicionalment, que el volen protegir perqu\u00e8 en coneixen la bondat i innoc\u00e8ncia, per\u00f2 que el veuran marxar perqu\u00e8 necessita viure les seves pr\u00f2pies aventures. El bon ofici de l\u2019autor fa possible que una idea inicial que potser donaria per a un conte es converteixi en una novel\u00b7la llarga, ben escrita i ben tramada. En aquest sentit, el llibre m\u2019ha semblat m\u00e9s interessant com a exercici literari que no pas perqu\u00e8 la hist\u00f2ria m\u2019hagi commogut. De fet, el protagonista principal acaba resultant una mica antip\u00e0tic, segurament a causa de tant coneixement i refer\u00e8ncies liter\u00e0ries, que acaben aclaparant. Una lectura, doncs, si m\u00e9s no curiosa, on descobrim un Folck bonhomi\u00f3s, lluny d\u2019aquella escriptura m\u00e9s ir\u00f2nica, punyent i morda\u00e7 que, pel meu entendre, caracteritza les seves millors obres. FOLCK, Jordi  Fanbooks"}