{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El noi del diari - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"JaIBAo0b8d\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-noi-del-diari\/\">El noi del diari<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-noi-del-diari\/embed\/#?secret=JaIBAo0b8d\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl noi del diari\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"JaIBAo0b8d\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/NoiDiari-scaled.jpg","thumbnail_width":2171,"thumbnail_height":3092,"description":"El noi del diari\u00a0\u00e9s la primera obra de l\u2019autor i il\u00b7lustrador nord-americ\u00e0 Vince Vawter, una novel\u00b7la juvenil guanyadora del premi d\u2019honor Newbery i present a diverses llistes de llibres recomanats, com les de la YALSA. Ambientada al Memphis de l\u2019any 1959, relata la hist\u00f2ria d\u2019un noi d\u2019onze anys amb disf\u00e8mia. Quan substitueix el seu amic en el repartiment de diaris als ve\u00efns, s\u2019enfronta a la dificultat que per ell representa haver de comunicar-se verbalment. L\u2019autor insereix ingredients d\u2019acci\u00f3 i perill que afegeixen tensi\u00f3 a la trama, a partir dels problemes que sorgeixen al voltant de les amenaces d\u2019un lladre del barri. El noi del diari\u00a0\u00e9s una hist\u00f2ria de superaci\u00f3 personal davant un trastorn de comunicaci\u00f3 com \u00e9s la disf\u00e8mia i la seva acceptaci\u00f3. Tot i ser un relat de ficci\u00f3, cont\u00e9 elements autobiogr\u00e0fics, ja que l\u2019autor t\u00e9 disf\u00e8mia i ha treballat tota la vida a un diari; potser per aix\u00f2 aconsegueix que sigui tan propera i cre\u00efble. Narrada en primera persona, el lector s\u2019endinsa amb facilitat en el context hist\u00f2ric i social de l&#8217;\u00e8poca i coneix les dificultats di\u00e0ries del protagonista, aix\u00ed com les seves estrat\u00e8gies per superar-les (o evitar-les). \u00c9s una novel\u00b7la amb un magn\u00edfic desenvolupament dels personatges, tant el protagonista com la galeria de secundaris que hi apareixen. A trav\u00e9s de di\u00e0legs sobris i de les accions que duen a terme els personatges, amb unes descripcions m\u00e9s aviat austeres i utilitzant els silencis i el di\u00e0leg intern del protagonista de manera magistral, l\u2019autor \u00e9s capa\u00e7 de retratar amb versemblan\u00e7a el ventall de personalitats \u00faniques que hi desfilen. El ritme \u00e9s regular i l\u2019estructura funciona molt b\u00e9, conduint el lector al desenlla\u00e7 de manera fluida i distribuint molt b\u00e9 al llarg de la novel\u00b7la els moments emotius sense ensucrar-los, de vegades embolcallats en la quotidianitat de la infantesa, cosa que els fa encara m\u00e9s entranyables (com la relaci\u00f3 que t\u00e9 amb la Mam, la minyona de la seva fam\u00edlia). El l\u00e8xic i la construcci\u00f3 de les frases encaixen perfectament amb la imatge que ens dona l\u2019autor dels personatges que hi apareixen, especialment del protagonista. La maquetaci\u00f3 \u00e9s molt agradable i l\u2019edici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s que correcta, amb una coberta senzilla per\u00f2 efectiva. Val a dir que l\u2019autor va publicar el 2014 una altra novel\u00b7la seguint l\u2019evoluci\u00f3 del protagonista,\u00a0Copyboy, per\u00f2 de moment no s\u2019ha tradu\u00eft al catal\u00e0. Si \u00e9s com\u00a0El noi del diari\u00a0(Paperboy), seria un regal poder-la llegir."}