{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El Pa\u00eds de les Coses Impossibles - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"esK0rtOgDc\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-pais-de-les-coses-impossibles\/\">El Pa\u00eds de les Coses Impossibles<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-pais-de-les-coses-impossibles\/embed\/#?secret=esK0rtOgDc\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl Pa\u00eds de les Coses Impossibles\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"esK0rtOgDc\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-479-4651-8.jpg","thumbnail_width":519,"thumbnail_height":800,"description":"Al Pa&iacute;s de les Coses Impossibles es pot fer tot all&ograve; que els pares&nbsp;no deixen fer. A en Daniel i la Sara, uns bessons de dotze anys, els encantaria poder-hi anar, i gr&agrave;cies a la tieta Hort&egrave;nsia, que t&eacute; una m&agrave;quina que permet viatjar a universos paral&middot;lels, faran el seu somni realitat. Un cop s&oacute;n all&agrave;, per&ograve;, potser no &eacute;s tot tan divertit com s&#8217;imaginaven. Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) torna amb una hist&ograve;ria que barreja realisme i fantasia, un relat que pel tema&nbsp;tractat enganxa de primeres els lectors a qui va adre&ccedil;at. I &eacute;s que qui no vol viure a un pa&iacute;s on anar a escola no &eacute;s obligatori, on la canalla pot menjar el que li vingui de gust a qualsevol hora o, fins i tot, quedar-se sola a casa uns quants dies mentre els pares se&#8217;n van de vacances? De nou l&#8217;autor ens porta de viatge a un m&oacute;n paral&middot;lel, com va fer a&nbsp;La Liliana al pa&iacute;s de les Coses Perdudes&nbsp;(Animallibres, 2017), aquest cop a bord d&#8217;una carxofa gal&agrave;ctica. La lectura d&rsquo;El Pa&iacute;s de les coses impossibles resulta amena perqu&egrave; t&eacute; un ritme que flueix b&eacute;, per&ograve; l&rsquo;assumpte que aborda &ndash;els l&iacute;mits en l&#8217;educaci&oacute; dels infants&ndash; no &eacute;s nou i en conseq&uuml;&egrave;ncia, la hist&ograve;ria &eacute;s plena de t&ograve;pics que ja hem llegit en altres llibres. Amb tot, la novel&middot;la est&agrave; ben escrita &ndash;es nota l&rsquo;ofici de l&#8217;autor&ndash; i les il&middot;lustracions de Cristina Picazo (Barcelona, 1969), en blanc i negre, acompanyen i casen molt b&eacute; amb la narraci&oacute;: s&oacute;n fresques, divertides i complementen la descripci&oacute; de les emocions dels personatges. Un llibre que&nbsp;convida a reflexionar sobre els l&iacute;mits del comportament i la import&agrave;ncia que tenen en el funcionament del nostre dia a dia.&nbsp; PUIGPELAT I VALLS, Francesc Cristina Picazo Baula"}