{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El regal m\u00e9s bonic del m\u00f3n - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"MSXvVbKiiF\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-regal-mes-bonic-del-mon\/\">El regal m\u00e9s bonic del m\u00f3n<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-regal-mes-bonic-del-mon\/embed\/#?secret=MSXvVbKiiF\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl regal m\u00e9s bonic del m\u00f3n\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"MSXvVbKiiF\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/5201_1540-1-3930075909.jpg","thumbnail_width":340,"thumbnail_height":340,"description":"Un dels temes rellevants&nbsp;de la LIJ dirigida als m&eacute;s menuts &eacute;s la relaci&oacute; d&rsquo;afecte i caliu entre mares, pares, fills i filles que, a la vegada, aprofita el mateix llibre com a objecte capa&ccedil; de promoure un vincle de complicitat, en la mesura que &eacute;s pensat perqu&egrave; l&rsquo;adult el llegeixi a l&rsquo;infant en un clima d&rsquo;intimitat. Seguint el bestseller Guess How Much I Love You&nbsp;de Sam McBratney i Anita Jeram, que es public&agrave; als anys 90 (en catal&agrave; el public&agrave; K&oacute;kinos, Endevina com t&rsquo;estimo), trobem molts t&iacute;tols amb una construcci&oacute; similar on els personatges solen ser animalons del bosc, s&rsquo;articulen a trav&eacute;s d&rsquo;una estructura repetitiva pr&ograve;pia de l&rsquo;oralitat, creen una forta identificaci&oacute; amb els dos personatges protagonistes, i hi ha una demostraci&oacute; d&rsquo;amor incondicional per part del personatge adult, que &eacute;s la c&uacute;spide de la hist&ograve;ria i fa les del&iacute;cies de l&rsquo;infant. A principis dels 2000 podem recordar Siempre te querr&eacute;, peque&ntilde;&iacute;n (Timus Mas, 2005), i en els &uacute;ltims anys destaquen t&iacute;tols en la mateixa l&iacute;nia &mdash;encara que protagonitzats per humans&mdash; com ara Preg&uacute;ntame&nbsp;(Oc&eacute;ano Traves&iacute;a, 2017), Digues All&ograve; (Corimbo, 2021) o el divertid&iacute;ssim i celebrat Mucho, Mucho&nbsp;(Ekar&eacute;, 2021).La import&agrave;ncia d&rsquo;aquest tipus de relat en les primeres edats &eacute;s indiscutible, i a m&eacute;s la construcci&oacute; d&rsquo;un espai de seguretat &eacute;s, m&rsquo;atreviria a dir, una de les funcions inherents a la literatura i l&rsquo;etnopo&egrave;tica en molts sentits &mdash;en aquests casos, per&ograve;, no exempta del perill d&rsquo;embafar la tendresa amb un exc&eacute;s d&rsquo;alm&iacute;var&mdash;. Dins d&rsquo;aquest marc, El regal m&eacute;s bonic del m&oacute;n no destaca per la seva originalitat ni textual ni pl&agrave;stica. Un petit ratol&iacute; surt a cercar un regal per la seva mare, i despr&eacute;s de tres intents fallits (una pinya que acaba espellofada, una rosella que perd els p&egrave;tals i una ploma que s&rsquo;end&uacute; el vent) troba el que sembla el regal m&eacute;s bonic del m&oacute;n: la lluna, que cull agafant un grapadet de molsa mullada amb el seu reflex. El final&#8230; ja us el podeu imaginar! El text, escrit en primera persona i en temps passat, fa que la veu resulti un xic estranya; pel fet que la seva construcci&oacute; ens recorda aspectes dels contes populars una tercera persona hauria resultat m&eacute;s natural, tamb&eacute; perqu&egrave; &eacute;s l&rsquo;adult qui llegeix en veu alta. Les il&middot;lustracions d&rsquo;Anastasia Wessex mostren escenaris plens de flors i insectes, fent &uacute;s de l&rsquo;aquarel&middot;la, la tinta i la ploma t&iacute;piques per les caracter&iacute;stiques d&rsquo;aquests relats. Les dobles p&agrave;gines se succeeixen sense grans canvis en la composici&oacute;, m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una seq&uuml;&egrave;ncia i de l&rsquo;alternan&ccedil;a entre p&agrave;gines a sang i d&rsquo;altres on la mateixa taca de color conforma el marc. Quant a la maquetaci&oacute;, sorpr&egrave;n la duplicaci&oacute; d&rsquo;una de les p&agrave;gines finals estampades amb el motiu de les guardes. Cada relectura, per&ograve;, aconsegueix amansir la mirada i obrir-se a la sensibilitat i la delicadesa amb qu&egrave; Mireia Oliv&eacute; ens condueix sense necessitat d&rsquo;acrob&agrave;cies per un fil d&rsquo;elements po&egrave;tics. El lector agraeix la humilitat i el temps lent i senzill de la hist&ograve;ria, que bressola i ofereix recer amb imatges lluminoses que juguen amb molta tra&ccedil;a amb la combinaci&oacute; de les tonalitats boscoses i la creaci&oacute; d&rsquo;atmosferes, cosa que en conjunt fa que destaquin les virtuts de llibres com aquest, que, al marge de pretensions, preserven un espai conegut i afable, i ho fan amb destresa i cura.&nbsp; OLIV\u00c9 OBRADORS, Mireia Anastasia Wessex Inuk"}