{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"El sol als dits - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"LNGraVhOer\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-sol-als-dits\/\">El sol als dits<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-sol-als-dits\/embed\/#?secret=LNGraVhOer\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl sol als dits\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"LNGraVhOer\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/9788412595864.jpeg","thumbnail_width":589,"thumbnail_height":800,"description":"Hi ha hist&ograve;ries que, malgrat no ser del tot originals, traspuen humanitat i tenen la capacitat d&rsquo;emocionar-nos. El sol als dits n&rsquo;&eacute;s un bon exemple, i a m&eacute;s a m&eacute;s ens ofereix unes quantes imatges que recordarem for&ccedil;a temps despr&eacute;s d&rsquo;haver llegit l&rsquo;obra. El plantejament de la trama ens presenta en Dario, un adolescent marcat per l&rsquo;abandonament del pare i que ho fa pagar als que l&rsquo;envolten. Com a c&agrave;stig pel seu comportament a l&rsquo;institut, l&rsquo;obliguen a fer un servei &laquo;voluntari&raquo; consistent a ajudar l&rsquo;Andy, un noi discapacitat que va en cadira de rodes. A qui no suporta &eacute;s a la noia que tamb&eacute; acompanya l&rsquo;Andy, aix&iacute; que decideix marxar de l&rsquo;institut, i no sols aix&ograve; sin&oacute; que junts comencen un viatge emocionant per anar a trobar el pare d&#8217;en Dario, a qui aquest fa anys que no veu. Tot i el rebuig inicial cap a l&rsquo;Andy, entre tots dos s&rsquo;estableix una relaci&oacute; molt especial que fa que en Dario creixi personalment i l&rsquo;Andy redefineixi les capacitats que creia tenir fins aleshores.&nbsp; L&rsquo;autor, Gabriele Clima, &eacute;s un escriptor itali&agrave; for&ccedil;a premiat. En aquesta novel&middot;la, que parteix de fets reals, planteja la discapacitat des d&rsquo;una perspectiva molt interessant pensant en els joves lectors a qui s&rsquo;adre&ccedil;a. D&rsquo;entrada, fa reflexionar sobre el concepte mateix, qu&egrave; &eacute;s la discapacitat, per&ograve; alhora ens fa reflexionar sobre quina mirada diposita la societat sobre aquells que no responen a un c&agrave;non i quins s&oacute;n els l&iacute;mits del que pot fer una persona. Un punt destacat &eacute;s que no s&rsquo;infantilitza el personatge de l&rsquo;Andy i es parla obertament de les cures que li s&oacute;n necess&agrave;ries, sense deixar de banda el vessant menys agradable. Per altra banda, tant en el cas de la discapacitat com en el de la inadaptaci&oacute; social, ens parla de com la nostra actuaci&oacute; queda molt condicionada per les expectatives que els altres posen en nosaltres. Moltes de les imatges que esment&agrave;vem abans van lligades al viatge que fan els protagonistes. Destaquem els passatges en qu&egrave; l&rsquo;Andy descobreix el mar, en qu&egrave; troben refugi en el garatge d&rsquo;un noi alternatiu, o quan viatgen en un rakm&ograve;bil, un artefacte amb motor al qual se li acobla la cadira de rodes. En punts com aquest, la novel&middot;la pot resultar poc versemblant, per&ograve; ho compensa sobradament pels valors que hi ha presents. Confiem que Meraki, jove segell que forma part de l&rsquo;editorial Sal&ograve;ria, ens continu&iuml; acostant obres tan suggeridores com aquesta, que tot just &eacute;s el seu tercer lliurament.&nbsp; CLIMA, Gabriele Meritxell Salvany Sal\u00f2ria"}