{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"El tur\u00f3 de Watership - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"DEYMVm9X5D\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-turo-de-watership\/\">El tur\u00f3 de Watership<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/el-turo-de-watership\/embed\/#?secret=DEYMVm9X5D\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEl tur\u00f3 de Watership\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"DEYMVm9X5D\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9791387728083-1-scaled.jpg","thumbnail_width":1729,"thumbnail_height":2560,"description":"L\u2019any 1972, l\u2019escriptor angl\u00e8s Richard Adams va publicar Watership Down, que tot i ser la seva primera novel\u00b7la, va ser un gran \u00e8xit, tant pel que fa a vendes com per a la cr\u00edtica, que li va concedir premis de gran prestigi com la Medalla Carnegie. Des d\u2019aleshores, El tur\u00f3 de Watership ha esdevingut un cl\u00e0ssic modern referent de diverses generacions, especialment anglosaxones. Malgrat el reconeixement que t\u00e9 i les diverses adaptacions a la pantalla que se n\u2019han fet \u2014una pel\u00b7l\u00edcula d\u2019animaci\u00f3 de Martin Rosen el 1978 i diverses s\u00e8ries de televisi\u00f3, la darrera el 2018 per a Netflix\u2014, s\u2019ha de dir que a casa nostra no ha acabat de quallar. En castell\u00e0 n\u2019han aparegut diferents edicions, com la de C\u00edrculo de Lectores del 1975, Bruguera el 1977 o Seix Barral el 1998, per\u00f2 en catal\u00e0 nom\u00e9s se\u2019n coneix una d\u2019Edhasa de l\u2019any 1989, amb traducci\u00f3 de Montserrat Solana i Mata. El tur\u00f3 de Watership explica la hist\u00f2ria d\u2019uns conills que, davant la intu\u00efci\u00f3 que el cau ser\u00e0 destru\u00eft, s&#8217;enfronten al cap dels conills i acaben fugint. Al llarg de m\u00e9s de quatre-centes p\u00e0gines, en Cinqu\u00e8, l\u2019Avellana, en Perrucot, l\u2019Agl\u00e0, en Gerd\u00f3&#8230; viatgen a la recerca d\u2019una nova llar i descobreixen diferents llodrigueres, cada una amb la seva pr\u00f2pia organitzaci\u00f3: comunitats amb jerarquies i relacions m\u00e9s o menys justes. L\u2019obra, com passa amb els cl\u00e0ssics, continua sent del tot vigent, perqu\u00e8 darrere aquesta part d\u2019aventura \u00e8pica trobem una al\u00b7legoria social i pol\u00edtica, i segons com, tamb\u00e9 ecol\u00f2gica. Amb la publicaci\u00f3 ara en catal\u00e0 de la versi\u00f3 en c\u00f2mic pot semblar que comencem la casa per la teulada, amb l\u2019adaptaci\u00f3 abans que l\u2019original, per\u00f2, ves, potser \u00e9s la manera d\u2019apropar-nos a aquesta obra que fa m\u00e9s de cinquanta anys que fidelitza lectors d\u2019arreu i descobrir-la. L\u2019edici\u00f3 del c\u00f2mic \u00e9s de luxe, i el relat, adaptat per James Sturm, guanyador de dos premis Eisner, i Joe Sutphin, il\u00b7lustrador tamb\u00e9 amb una important traject\u00f2ria, \u00e9s molt fidel a l\u2019original. Tots dos, que es declaren devots de la novel\u00b7la de Richard Adams i que van passejar pels escenaris anglesos reals abans de comen\u00e7ar l\u2019adaptaci\u00f3, han fet una molt bona feina. No era f\u00e0cil mantenir el ritme i l\u2019inter\u00e8s, sobretot visual, si tenim en compte que no estem parlant d\u2019animals humanitzats, sin\u00f3 que l\u2019epopeia \u00e9s protagonitzada per conills que, tot i que dialoguen i discuteixen, sobretot es comporten com conills: corren, creuen camps i rius i lluiten aferrissadament per la seva superviv\u00e8ncia. Com ja passava en l\u2019obra original, el c\u00f2mic inclou paraules del llenguatge propi dels conills, amb un glossari al final, i unes p\u00e0gines diferenciades on s\u2019expliquen les hist\u00f2ries del llegendari conill El-Ahrairah. Richard Adam Vanessa Palomo Joe Sutphin James Sturm Base"}