{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Ell - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"s204TIlzss\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ell\/\">Ell<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ell\/embed\/#?secret=s204TIlzss\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEll\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"s204TIlzss\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-121717-6-1.jpg","thumbnail_width":229,"thumbnail_height":334,"description":"L&rsquo;editorial barcelonina Sd&middot;edicions edita poc i en &agrave;mbits molt concrets. Dins l&rsquo;apartat infantil, on hi trobem llibres singulars, a vegades dif&iacute;cils de classificar, s&rsquo;hi intueix una voluntat d&rsquo;apostar per primeres obres o projectes d&rsquo;autor. N&uacute;ria Giralt Clausells (Barcelona, 1958) fa anys que exerceix d&rsquo;il&middot;lustradora per&ograve; ara s&rsquo;estrena com a autora amb un llibre que es desmarca dels par&agrave;metres m&eacute;s comuns de la narrativa infantil. Des del punt de vista&nbsp;formal Ell t&eacute; una edici&oacute; impecable: tapa dura, paper gruixut, maquetaci&oacute; pensada des de les guardes i enquadernaci&oacute; molt cuidada. A banda de l&#8217;elecci&oacute; acurada de la tipografia, de la gamma crom&agrave;tica pastel dels papers, a conjunt amb les tintes dels t&iacute;tols i les il&middot;lustracions&#8230; Res &eacute;s a l&rsquo;atzar, &eacute;s evident, perqu&egrave; tota aquesta posada en escena fa olor d&rsquo;antic i ens transporta volgudament a una altra &egrave;poca, lluny de colors estridents i modes editorials. &nbsp; I aix&ograve; casa perfectament amb la hist&ograve;ria que Giralt ens explica, protagonitzada per dues dones que ronden els noranta anys, jubilades per&ograve; lligades encara a l&rsquo;antic negoci familiar de la merceria. La Rosalia i la Ros&oacute; porten una vida totalment sedent&agrave;ria, tancades a casa, amb l&rsquo;&uacute;nica companyia d&rsquo;un gat, que &eacute;s alhora el narrador de la hist&ograve;ria. Res fa pensar que les seves vides puguin canviar, fins que arriba una not&iacute;cia en forma de carta: la cosina Ermessenda, l&rsquo;aventurera i exc&egrave;ntrica de la fam&iacute;lia, acaba de morir i els ha deixat una her&egrave;ncia fantasmag&ograve;rica. D&rsquo;aquest Ell que dona t&iacute;tol a l&#8217;obra en sabrem ben poca cosa; aix&ograve; s&iacute;, a poc a poc aconseguir&agrave; girar com un mitj&oacute; la vida de les dues germanes. L&rsquo;editorial recomana el llibre dels set als noranta-nou anys i, en aquest cas, tot i ser una frase comod&iacute; molt utilitzada, crec que l&rsquo;entenc perfectament. El llibre, ben escrit i amb un llenguatge ric sobretot en la descripci&oacute; de la casa i les accions de les protagonistes, &eacute;s una aventura sense estrid&egrave;ncies, que malgrat incloure elements paranormals &eacute;s m&eacute;s aviat intimista. Ens parla de la quotidianitat del fer-se gran, de l&rsquo;estil de vida, de les decisions que es prenen&#8230; B&eacute;, aquesta &eacute;s la lectura que en faig jo des dels ulls d&rsquo;una adulta. Tinc el dubte de com ho llegiran els lectors joves, si superaran la possible barrera est&egrave;tica inicial (per diferent, no per res m&eacute;s) i si es deixaran encaterinar per aquestes dues velletes i el seu fantasma misteri&oacute;s. &nbsp; Provem-ho!, el llibre s&rsquo;ho val. GIRALT CLAUSELLS, N\u00faria  Sd\u00b7edicions"}