{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Ella - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"08TyyYIG4H\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ella\/\">Ella<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ella\/embed\/#?secret=08TyyYIG4H\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abElla\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"08TyyYIG4H\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-834-3592-2.jpg","thumbnail_width":188,"thumbnail_height":269,"description":"Fa poc N\u00faria Pradas ens commovia amb Comptant n\u00favols. Ara Bamb\u00fa inclou dins de la reeixida col\u00b7lecci\u00f3 \u00abGrans Lectors\u00bb aquesta nova incursi\u00f3 de la mateixa autora dins de la narrativa juvenil. En el cas d&#8217;aquesta novel\u00b7la, costa imaginar que la hist\u00f2ria encaixi en el m\u00f3n mental de nois i noies de quinze i setze anys, perqu\u00e8 la hist\u00f2ria, pr\u00f2pia de la narrativa detectivesca cl\u00e0ssica, sembla adre\u00e7ada a lectors m\u00e9s grans. En Joel Traver, periodista en crisi, rep l&#8217;enc\u00e0rrec d&#8217;una noia misteriosa perqu\u00e8 investigui un assassinat del qual acusa un dels candidats a l&#8217;alcaldia. Com sabem, una de les claus del g\u00e8nere negre \u00e9s la caracteritzaci\u00f3 del protagonista. En aquest cas, sense dir-ho expl\u00edcitament, en la figura del jove periodista solitari sedu\u00eft per l&#8217;encant d&#8217;una noia misteriosa i inaccessible hi podem veure reminisc\u00e8ncies dels detectius cl\u00e0ssics de Dashiell Hammet o Raymond Chandler. Tot i aix\u00f2, el protagonista t\u00e9 m\u00e9s punts en contacte amb els investigadors de novel\u00b7la juvenil del mateix g\u00e8nere, com ara el Flanagan d&#8217;Andreu Mart\u00edn, pels mitjans minsos de qu\u00e8 disposa. Que N\u00faria Pradas t\u00e9 ofici \u00e9s evident, perqu\u00e8 aconsegueix mantenir la tensi\u00f3 fins al final a trav\u00e9s de dues trames paral\u00b7leles que, tot i ser una mica descompensades, conflueixen al final. En canvi, el ritme de la narraci\u00f3 \u00e9s lent fins ben entrada la novel\u00b7la, encara que els cap\u00edtols siguin molt i molt breus. Per altra banda, l&#8217;autora fa un \u00fas molt acurat del llenguatge, per\u00f2 emprant un registre massa formal per a un lector jove. A m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s poc versemblant que el context de tota la novel\u00b7la sigui realista, com sol ser habitual en el g\u00e8nere, i que en un moment determinat passi a entrar en el terreny de la fantasia. PRADAS, N\u00faria  Bamb\u00fa"}