{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Els fantasmes no truquen a la porta - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"sKRL9GakxI\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-fantasmes-no-truquen-a-la-porta\/\">Els fantasmes no truquen a la porta<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-fantasmes-no-truquen-a-la-porta\/embed\/#?secret=sKRL9GakxI\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEls fantasmes no truquen a la porta\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"sKRL9GakxI\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-15975-85-4.jpg","thumbnail_width":724,"thumbnail_height":800,"description":"L\u2019editorial Animallibres, amb molt bon ull, ha emparellat en aquest nou projecte dues autores que en els darrers anys s\u2019han guanyat l\u2019estimaci\u00f3 de cr\u00edtica i p\u00fablic. Eul\u00e0lia Canal (Granollers, 1963), seguint la l\u00ednia que va encetar amb Un cargol fabufant\u00e0stic (Barcanova, 2009), presenta una hist\u00f2ria d\u2019amistat entre animalons que conviuen plegats en un m\u00f3n id\u00edl\u00b7lic, a l\u2019estil de les que trobem a l\u2019obra de Janosch o Toon Tellegen. Canal, amb un llenguatge planer, sense grans artificis, amb frases molt mesurades i petites dosis d&#8217;humor, \u00e9s capa\u00e7 de suggerir-nos tot un univers a partir d\u2019un sol episodi de gelosia entre un \u00f3s, una marmota i un \u00e0nec. Rocio Bonilla (Barcelona, 1970) s&#8217;ha amarat de la sensibilitat del text de Canal per posar imatges al seu univers. Amb l&#8217;aquarel\u00b7la i el llapis caracter\u00edstics del seu treball, Bonilla ha anat combinant p\u00e0gines a sang amb p\u00e0gines amb predomini del blanc, creant diferents ritmes per destacar els moments humor\u00edstics, d&#8217;intriga i po\u00e8tics que demanava la hist\u00f2ria. Llegint el llibre es respira la bona sintonia que hi ha hagut entre escriptora i il\u00b7lustradora, i m&#8217;atreviria a endevinar-ne els motius. Per una banda, totes\u00a0dues comparteixen un mateix to creatiu, barreja d&#8217;humor i sensibilitat. I per l&#8217;altra, la hist\u00f2ria de Canal \u00e9s molt agra\u00efda i ha perm\u00e8s a Bonilla d&#8217;esplaiar-se dibuixant espais i ambients entranyables. En una primera lectura potser es troba a faltar una conversa final entre l\u2019\u00f3s i la marmota, per\u00f2 despr\u00e9s es veu que no cal. L\u2019autora ho ha tingut clar: ha preferit servir-se d\u2019una estructura circular per demostrar-nos que el m\u00e9s important \u00e9s saber que, malgrat els petits conflictes quotidians, la vida continua i tenim la sort d\u2019estar junts. &nbsp; CANAL, Eul\u00e0lia Rocio Bonilla Animallibres"}