{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Els Garcia i el mur - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"3D07QYU2PW\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-garcia-i-el-mur\/\">Els Garcia i el mur<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-garcia-i-el-mur\/embed\/#?secret=3D07QYU2PW\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEls Garcia i el mur\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"3D07QYU2PW\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-13581-94-1\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c\u202c.jpg","thumbnail_width":643,"thumbnail_height":800,"description":"Els Garcia del t\u00edtol s\u00f3n Lluc i Duna, dos xiquets ve\u00efns des de no fa gaire, i amics des de fa encara menys temps. La hist\u00f2ria, narrada en primera persona per la nena, comen\u00e7a pel final, quan els dos protagonistes ja mantenen una bona relaci\u00f3 i juguen junts sovint: \u00abPer\u00f2 no sempre ha sigut aix\u00ed\u00bb, s\u2019anuncia en la segona doble p\u00e0gina; d\u2019aquesta manera\u00a0es crea intriga sobre el passat d\u2019aquesta peculiar parella. A partir d\u2019aleshores, Duna recorda quan la fam\u00edlia de Lluc es va instal\u00b7lar a la casa del costat, els intents d\u2019aproximar-se al xiquet i com aquest es mostrava esquerp fins al punt de construir un mur de caixes de cartr\u00f3 que dividira els jardins dels dos habitatges. En part per casualitat i en part pel tarann\u00e0 sociable i atrevit de Duna, les coses canvien de sobte i els infants esdevenen inseparables. \u00c9s un encert de l\u2019autor, Jaume Copons, haver plantejat l\u2019argument com un flashback, perqu\u00e8 aix\u00f2 suscita la curiositat del lector: qu\u00e8 va passar perqu\u00e8 Lluc, introvertit i malhumorat al principi, canvie i es mostre alegre i juganer amb Duna? Sorpr\u00e8n, per\u00f2, que aquest recurs no haja deixat rastre en la part gr\u00e0fica del llibre, una lleugera variaci\u00f3 crom\u00e0tica que diferencie present i passat o una l\u00ednia subtil que emmarque les escenes que representen els records de la xiqueta o qualsevol altra estrat\u00e8gia visual que ajudara els primers lectors a percebre, tamb\u00e9 en les imatges, aquests canvis temporals; el fet que \u00d2scar Julve haja optat per dibuixar els dos protagonistes sempre amb la mateixa roba tampoc no hi contribueix. Confesse que em va costar un poc adonar-me que, en la segona doble p\u00e0gina, justament quan s\u2019anuncia la retrospectiva intrigant que vindr\u00e0, els setze nens que juguen eren en realitat Duna i Lluc en huit moments diferents per\u00f2 que es plasmen simult\u00e0niament. De fet, el millor de les il\u00b7lustracions no s\u00f3n, precisament, els personatges, sin\u00f3 tots els detalls que es descobreixen, per exemple, en el dormitori desendre\u00e7at de la xiqueta o en les estampes \u2013en pla picat\u2013 del jard\u00ed que envolta les cases. Els Garcia i el mur \u00e9s una obra que planteja, amb senzillesa, algunes arestes de l\u2019amistat \u2013\u00abNo hi ha amics: hi ha moments d\u2019amistat\u00bb, deia Jules Renard en el seu Diari\u2013\u00a0i el s\u00edmbol del mur que cau entre els dos infants est\u00e0 ben trobat; ara, tal volta l\u2019escena que tanca el llibre podria haver-se deixat sense paraules perqu\u00e8 les \u00faltimes l\u00ednies de text nom\u00e9s expliciten all\u00f2 que la hist\u00f2ria ja ha contat. Potser el final podria haver sigut aquest \u00abI a voltes no fem res de res\u00bb immediatament anterior que, juntament amb la il\u00b7lustraci\u00f3, suggereix com els amics poden sentir-se a gust, estirats i en silenci, pel simple fet d\u2019estar junts. COPONS, Jaume \u00d2scar Julve Bromera"}