{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Els intrusos - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"r9ikCZtuSg\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-intrusos\/\">Els intrusos<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-intrusos\/embed\/#?secret=r9ikCZtuSg\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEls intrusos\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"r9ikCZtuSg\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-122-1082-8.jpg","thumbnail_width":552,"thumbnail_height":758,"description":"L&#8217;editorial Tierra de M\u016a (segell editorial de la mateixa autora) se suma a la llista de propostes, que comen&ccedil;a a ser important (moda?), que parlen d&#8217;una realitat preocupant i perenne com &eacute;s la migraci&oacute; for&ccedil;ada dels pobles. En s&oacute;n exemples les premiades Migrants&nbsp;d&#8217;Issa Watabe, a qui s&#8217;acosta m&eacute;s pels protagonistes, o El viatge&nbsp;de Francesca Sana, guanyador del Premi Llibreter, o les m&eacute;s que interessants Refugiada: l&#8217;odissea d&#8217;una fam&iacute;lia,&nbsp;de Tessa Juli&agrave;, i Els capibares, d&#8217;Alfredo Soderguit, entre d&#8217;altres. Segons l&#8217;autora, la hist&ograve;ria la va escriure fa temps i va trobar adient recuperar-la. En un bosc els seus habitants hi viuen en total tranquil&middot;litat. De sobte, per&ograve;, uns animals que venen d&#8217;un h&agrave;bitat diferent, la selva, comencen a ocupar-lo i causen alguns suposats problemes de conviv&egrave;ncia. La primera reacci&oacute; dels animals del bosc ser&agrave; el temor, i tractaran els nous habitants d&#8217;intrusos. El text de Susanna Isern no se centra a fer una reflexi&oacute; sobre el nostre paper i la nostra responsabilitat com a societat benestant&nbsp;que treu profit de la situaci&oacute;, sin&oacute; que m&eacute;s aviat es fixa en les relacions socials i en l&#8217;empatia necess&agrave;ria cap als altres. I ho fa b&eacute;, emprant les paraules justes, que permetran que el lector descobreixi mots i expressions. Amb la primera frase, &laquo;tots els animals que us pugueu imaginar vivien en aquell bosc&raquo;, sense dir-ho ens interpel&middot;la i ens avisa del costat en qu&egrave; estem.&nbsp; El llibre t&eacute; dos finals: un de m&eacute;s realista, desolador, amb el qual em quedo personalment perqu&egrave; &eacute;s obert, m&#8217;interroga, em posa de cara al mirall, avisant-nos que cap de nosaltres est&agrave; exempt de patir les conseq&uuml;&egrave;ncies d&#8217;un m&oacute;n inestable. L&#8217;altre &eacute;s un final complaent i que sembla feli&ccedil;. Per&ograve; si gratem, i potser m&#8217;erro, no &eacute;s interessada novament, aqu&iacute;, l&#8217;actitud dels animals, que quan els va b&eacute; accepten els altres sense cap mena de penediment pels seus actes? Queda el regust inquietant&nbsp;de pensar que potser acceptem als altres quan aquests tenen valor per a nosaltres. Aquesta f&oacute;rmula dels dos finals (tot i que els dos llibres no s&oacute;n comparables) apareix, per exemple, a la Caputxeta vermella d&#8217;Aaron Frisch&nbsp;i Roberto&nbsp;Innocenti, per&ograve; el suposat final feli&ccedil; d&#8217;aquesta obra anava carregat d&#8217;una dura c&agrave;rrega sat&iacute;rica cap a la societat i als finals acomodats.&nbsp; Sonja Wimmer&nbsp;fa unes molt bones il&middot;lustracions, coloristes, amb alta capacitat de generar espais&nbsp;i suaus i esponjoses per la utilitzaci&oacute; de colors pastel a partir d&#8217;aig&uuml;es i puntes seques, que aporten una sensaci&oacute; de benestar fins i tot quan l&#8217;argument &eacute;s m&eacute;s fosc. Alguns personatges i vegetacions tenen un punt d&#8217;estereotip de la il&middot;lustraci&oacute; contempor&agrave;nia, per&ograve;&nbsp;en conjunt ho fa b&eacute;. Els personatges tenen personalitat pr&ograve;pia, trobem grans composicions i un comportament del tra&ccedil; i la gamma crom&agrave;tica molt personal i de qualitat. La pot&egrave;ncia compositiva&nbsp;de les p&agrave;gines potser es troba a faltar a la portada i la contra. A&nbsp;l&#8217;escena dels animals amb la barca plena d&#8217;aigua, potser aquests haurien d&#8217;anar cap a l&#8217;altra banda. La maquetaci&oacute;, ben pensada, emmarca b&eacute; les accions, pensant en l&#8217;obra com a conjunt a l&#8217;hora de situar les tipografies. Ha estat impossible trobar&nbsp;l&#8217;obra en catal&agrave; i les seves dades al cat&agrave;leg de l&#8217;editorial, per&ograve; ens en consta l&#8217;exist&egrave;ncia.&nbsp; ISERN, Susanna Sonja Wimmer Tierra de M\u016a"}