{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Els migrants - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"1duQgRykqN\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-migrants\/\">Els migrants<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-migrants\/embed\/#?secret=1duQgRykqN\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEls migrants\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"1duQgRykqN\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18558-77-1.jpeg","thumbnail_width":700,"thumbnail_height":700,"description":"Aquest \u00e0lbum il\u00b7lustrat s\u2019afegeix a altres propostes publicades en els \u00faltims anys en catal\u00e0 sobre el tema de la immigraci\u00f3 (com ara\u00a0Migrants, d\u2019Issa Watanabe, Els capibares, d\u2019Alfredo Soderguit, o Quan la Kalina toca el viol\u00ed, de Gerda Muller), una realitat universal, dura i obligada per a moltes persones. En aquest cas, per\u00f2, el relat ens ofereix la novetat del punt de vista, situant-lo en un infant de la comunitat acollidora. Un nen explica com un dia la mestra els anuncia que han d\u2019arribar dos migrants. El narrador i la seva germana, que ignoren el significat del mot, nom\u00e9s sortir de l\u2019escola fan c\u00e0bales sobre qu\u00e8 poden\u00a0ser uns migrants. Davant del desconegut, la imaginaci\u00f3 es desborda i se\u2019ls acudeixen idees tan dispars com ara que\u00a0siguin uns pastissets farcits de xocolata o uns eri\u00e7ons. Per\u00f2 a la nit, a l\u2019hora fosca,\u00a0el neguit els\u00a0condueix a pensar que potser s\u00f3n uns esperits mal\u00e8fics. La preocupaci\u00f3 va creixent d\u2019intensitat fins que l\u2019endem\u00e0, un cop a classe, troben dos companys nous, l\u2019Etienne i el Florence, amb qui de seguida congenien. Mentre ells els expliquen qui s\u00f3n i d\u2019on venen, els protagonistes obliden del tot la q\u00fcesti\u00f3 dels migrants, que, per sort, fossin el que fossin, tal com diu el text, \u00abni s\u2019han dignat a apar\u00e8ixer\u00bb. La hist\u00f2ria de Simonetti, per tant, no se centra en les vicissituds del fet de migrar, sin\u00f3 en la predisposici\u00f3 de la comunitat acollidora, reivindicant la mirada neta dels infants (que aix\u00f2 s\u00ed, per massa ing\u00e8nua, pot arribar a crear alguna sospita de versemblan\u00e7a en el lector). L\u2019autor, mitjan\u00e7ant un text clar, intel\u00b7ligent i amb un humor subtil, ens transmet la idea que, per sobre de tot,\u00a0s\u00f3n m\u00e9s coses\u00a0les que ens uneixen que\u00a0les que ens diferencien i posa en dubte les etiquetes que estigmatitzen. Les il\u00b7lustracions realistes de Maria Gir\u00f3n, c\u00e0lides i texturades, amb el tra\u00e7 ben visible, plenes de tendresa, de moviment i de quietud segons ho demana cada escena, es complementen magn\u00edficament amb el text. Tamb\u00e9 es percep l\u2019encertada intenci\u00f3 narrativa de la il\u00b7lustradora en els enquadraments i la direcci\u00f3 dels personatges en les escenes, que fan avan\u00e7ar la lectura en el sentit de les p\u00e0gines de l\u2019\u00e0lbum. Juntament amb l\u2019edici\u00f3 acurada a qu\u00e8 ens t\u00e9 acostumats Kalandraka, el conjunt fa d\u2019aquest \u00e0lbum una bona lectura, que exposa el tema amb sensibilitat, empatia i un somriure. SIMONETTI, Marcelo Maria Gir\u00f3n Kalandraka"}