{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Els nens ferotges - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"LbFVySEhw6\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-nens-ferotges\/\">Els nens ferotges<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-nens-ferotges\/embed\/#?secret=LbFVySEhw6\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEls nens ferotges\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"LbFVySEhw6\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-246-7470-0.jpg","thumbnail_width":537,"thumbnail_height":800,"description":"&Eacute;s possible trobar una hist&ograve;ria on els dracs siguin els bons i els infants els malvats? L&rsquo;Ona no l&rsquo;ha trobat i es proposa crear-ne una ella mateixa. Ara b&eacute;, el proc&eacute;s&nbsp; d&rsquo;escriptura d&rsquo;una obra no &eacute;s tan senzill com sembla, tot i tenir clar el que es vol explicar. Sempre s&rsquo;ha d&rsquo;estar obert a retocs i modificacions proposades per aquells que tens al voltant. L&rsquo;elaboraci&oacute; del relat de la nostra protagonista va avan&ccedil;ant a mesura que llegim, de la mateixa manera que tamb&eacute; ho fa la seva vida. Aquesta novel&middot;la &eacute;s l&rsquo;estrena de Marta Gibert. La periodista, i ara tamb&eacute; escriptora, s&rsquo;inicia amb una aposta valenta que uneix dues hist&ograve;ries en una: la realista, on se&rsquo;ns narra la vida de l&rsquo;Ona, i la de caire fant&agrave;stic del conte que escriu la protagonista dins la pr&ograve;pia ficci&oacute;. Aquesta complexitat i el fet de col&middot;locar uns personatges infantils com a malvats fan que el punt de partida de l&rsquo;obra sigui interessant. Tot i aix&iacute;, la resoluci&oacute; de les dues l&iacute;nies narratives &eacute;s una mica desigual. Gibert aconsegueix apuntar de manera subtil emocions i pensaments propis de la preadolesc&egrave;ncia sense explicitar-los, cosa que obliga el lector a interpretar. A m&eacute;s a m&eacute;s, el text s&rsquo;equilibra entre moments &agrave;gils de di&agrave;leg i fragments m&eacute;s pausats, enfocats a la descripci&oacute; i a la psique dels personatges.&nbsp; Aquesta mirada, per&ograve;, es dilueix una mica quan ens centrem en el conte que escriu la protagonista. El text &eacute;s m&eacute;s abrupte, li manca certa versemblan&ccedil;a i, en general, &eacute;s menys rod&oacute;. No obstant, queda el dubte de si la intenci&oacute; ja era aquesta des d&rsquo;un inici, ja que en teoria est&agrave; escrit per una nena de dotze anys. Si &eacute;s aix&iacute;, cal dir que est&agrave; ben aconseguit. Per altra banda, la manera de diferenciar les dues hist&ograve;ries dins del llibre est&agrave; ben trobada perqu&egrave; &eacute;s clara per al lector. Una novel&middot;la amb aspectes prou interessants que pot portar a di&agrave;legs complexos. &Eacute;s d&rsquo;agrair que, abans d&rsquo;escriure el llibre, l&rsquo;autora lleg&iacute;s molta literatura infantil i juvenil. Tant de bo tothom que s&rsquo;inicia en aquest &agrave;mbit fes el mateix. GIBERT, Marta Laia Ferrat\u00e9 La Galera"}