{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Els regals de l\u2019avi - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"fVZer4veLX\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-regals-de-lavi\/\">Els regals de l\u2019avi<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/els-regals-de-lavi\/embed\/#?secret=fVZer4veLX\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEls regals de l\u2019avi\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"fVZer4veLX\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/5265_9788447951215.jpg","thumbnail_width":552,"thumbnail_height":609,"description":"A partir d&rsquo;una certa edat, fer anys convida a mirar enrere per adonar-se del cam&iacute; que s&rsquo;ha fet. El protagonista d&rsquo;Els regals de l&rsquo;avi rep una trucada del seu germ&agrave; com a felicitaci&oacute; d&rsquo;aniversari. En penjar, una estona de reflexi&oacute; el portar&agrave; a detenir-se en els regals que li va anar fent el seu avi mentre era nen. S&oacute;n objectes de tota mena: un tricicle, uns bombons, una raqueta, uns pantalons&#8230; Tots ells, per&ograve;, tenen en com&uacute; l&rsquo;alegria de la rebuda i el moment de la p&egrave;rdua, l&rsquo;oblit, el des&uacute;s. Finalment, queda al descobert el regal m&eacute;s important i menys evident, l&rsquo;estima permanent de l&rsquo;avi, que perdurar&agrave; tamb&eacute; en el record quan ja no hi sigui. L&rsquo;autor de l&rsquo;obra parla del pas del temps, del qual res ni ning&uacute; se&rsquo;n pot escapar i del qual no som tan conscients a les primeres edats. Ho escriu amb intel&middot;lig&egrave;ncia i naturalitat, sense cap dramatisme innecessari ni moments ensucrats. Els regals de l&rsquo;avi &eacute;s la tercera col&middot;laboraci&oacute; entre Ricardo Alc&aacute;ntara i Noem&iacute; Villamuza, precedits per&nbsp;Tres ll&agrave;grimes (Baula, 2020) i&nbsp;Ella s&iacute; que m&rsquo;ent&eacute;n (Baula, 2021). Es podria entendre com un di&agrave;leg amb continu&iuml;tat entre els dos autors que, en el cas de la il&middot;lustraci&oacute;, permetria algunes llic&egrave;ncies d&rsquo;estil personal. Ara b&eacute;, si ens concentrem en aquest t&iacute;tol, podem intuir que el recurs visual de representar les figures de l&rsquo;avi en blau i el nen en vermell, sense fons i sense context, podria haver limitat les possibilitats de Villamuza en un entorn d&rsquo;acord amb el seu aparell gr&agrave;fic habitual. Davant d&rsquo;una proposta arriscada sempre &eacute;s dif&iacute;cil saber quina seria la decisi&oacute; m&eacute;s encertada, per&ograve; crec que en aquest cas deixa en exc&eacute;s el pes de la narraci&oacute; al text, sense acompanyar del tot un missatge que &eacute;s profundament po&egrave;tic i essencial. ALC\u00c1NTARA SGARBI, Ricardo Noem\u00ed Villamuza Baula"}