{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Encendre la nit - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"eYLyaX7LOq\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/encendre-la-nit\/\">Encendre la nit<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/encendre-la-nit\/embed\/#?secret=eYLyaX7LOq\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEncendre la nit\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"eYLyaX7LOq\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-12241-03-7.jpg","thumbnail_width":737,"thumbnail_height":800,"description":"Quan alg&uacute; acusava Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 1920-Los Angeles, Calif&ograve;rnia, 2012) d&rsquo;excessivament sentimental, l&rsquo;escriptor addu&iuml;a que ell ensenyava la gent a plorar: en les seues obres, com Les cr&ograve;niques marcianes, Les pomes daurades al sol o L&rsquo;home il&middot;lustrat, hi ha el malson i, de vegades, la crueltat, per&ograve; sobretot la tristesa. Alguna cosa d&rsquo;aquest sentiment impregna tamb&eacute; Encendre la nit, un poema narratiu que conta la hist&ograve;ria d&rsquo;un infant solitari que fuig de l&rsquo;obscuritat i que, quan cau la nit, s&rsquo;envolta de tot tipus de llums: &laquo;la seva era l&rsquo;&uacute;nica habitaci&oacute; \/ il&middot;luminada de tota la contrada&raquo;. Aquesta f&ograve;bia impedeix al nen jugar amb altres infants les nits d&rsquo;estiu. De sobte, el visita Fosca, una figura estranya que li mostra tot all&ograve; que amaga la nit: els grills, les granotes, les estrelles, la lluna&#8230; i conven&ccedil; el xiquet que, quan apaga els llums, en realitat el que fa &eacute;s encendre la nit. Les il&middot;lustracions de Carolina T. Godina, en qu&egrave; predominen les gammes de grisos i blaus &ndash;en contraposici&oacute; als tons c&agrave;lids dels llums que envolten el protagonista en algunes escenes&ndash;, incorporen algun element no esmentat al text, com el gat o altres bestioles que habiten discretament la nit. No ha degut ser f&agrave;cil representar gr&agrave;ficament Fosca, un &eacute;sser fant&agrave;stic amb un punt tenebr&oacute;s; encara que ensenya el nen a apreciar la nit, el cert &eacute;s que recorda la mort: &laquo;tenia els cabells foscos \/ i els ulls foscos, \/ i portava un vestit fosc \/ i sabates fosques&raquo;. &Eacute;s, probablement, una interpretaci&oacute; agosarada, perqu&egrave; la lectura m&eacute;s immediata del poema parla de soledat, de por i, tal volta, de superaci&oacute;. Per&ograve; &eacute;s que els lectors agra&iuml;en a Bradbury les formes que tenia d&rsquo;aproximar-se a la mort. BRADBURY, Ray Mariona Barrera Aguilera Carolina T. Godina Obrador"}