{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Ens vestim! - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"tEWUp9JHqQ\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ens-vestim\/\">Ens vestim!<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ens-vestim\/embed\/#?secret=tEWUp9JHqQ\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abEns vestim!\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"tEWUp9JHqQ\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788426149794.jpg","thumbnail_width":1892,"thumbnail_height":2000,"description":"El Coco i l\u2019An\u00eds no poden ser m\u00e9s diferents. L\u2019un \u00e9s un cocodril, i l\u2019altre, un aneguet. El Coco viu a Vilablava; l\u2019An\u00eds a Vilataronja. A Cal Cocodril, es banyen en cascades i la taula del menjador sura sobre l\u2019aigua; a casa de l\u2019An\u00eds, en canvi, res no \u00e9s aix\u00ed. Despr\u00e9s de passar uns dies amb la fam\u00edlia del Coco, els dos amics es preparen per acompanyar a l\u2019An\u00eds a l\u2019estaci\u00f3. Esmorzen, es dutxen, i finalment, es vesteixen. Per\u00f2 fins i tot a l\u2019hora de vestir-se, cadasc\u00fa t\u00e9 els seus costums: si l\u2019un es posa els mitjons als peus, l\u2019altre se\u2019ls posa a les orelles! Per sort, la mare cocodril ajuda l\u2019An\u00eds a adaptar-se a la manera de fer de la casa que l\u2019acull. Ens vestim! \u00e9s una cr\u00f2nica de la primera festa de pijames: de sortir-se\u2019n sense la guia de la fam\u00edlia, i, sobretot, del primer contacte amb les tradicions d\u2019una llar que no \u00e9s la pr\u00f2pia. Com el t\u00edtol suggereix, l\u2019\u00e0lbum aborda una tem\u00e0tica especialment rellevant per a primers lectors \u2014l\u2019autonomia a l\u2019hora de vestir-se\u2014, per\u00f2 ho fa a trav\u00e9s de les difer\u00e8ncies entre fam\u00edlies i cultures.\u00a0 El text es construeix sobretot amb breus oracions declaratives i prescindeix gaireb\u00e9 de qualsevol di\u00e0leg, de manera que s\u00f3n les il\u00b7lustracions de la Javiera Mac-Lean les que porten el pes de la narraci\u00f3. Plenes de petits detalls, les escenes de l\u2019artista xilena no nom\u00e9s imaginen l\u2019aventura dels protagonistes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 descobreixen una hist\u00f2ria per als altres habitants de Cal Cocodril, com unes pucetes i un ratol\u00ed.\u00a0 Tot i incorporar un toc d\u2019humor molt encertat, el conjunt es llegeix com una obra amb intencions did\u00e0ctiques, m\u00e9s orientada a transmetre un ensenyament (que es revela a la darrera p\u00e0gina expl\u00edcitament: \u201ccada fam\u00edlia \u00e9s un m\u00f3n diferent [&#8230;] Cada ciutat i cultura, tamb\u00e9.\u201d) que no pas a convidar el lector a extreure\u2019n les seves pr\u00f2pies conclusions.\u00a0 Si b\u00e9 el plantejament \u00e9s correcte, ens hagu\u00e9s agradat trobar-hi uns personatges amb una mica m\u00e9s de veu pr\u00f2pia, capa\u00e7os d\u2019enfrontar-se i dialogar sobre les difer\u00e8ncies que els caracteritzen. Gabriela Rubio Javiera Mac-Lean Joventut"}