{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Faules - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"g4KBzol3Hg\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/faules\/\">Faules<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/faules\/embed\/#?secret=g4KBzol3Hg\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abFaules\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"g4KBzol3Hg\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18592-37-9.jpg","thumbnail_width":260,"thumbnail_height":397,"description":"Permeteu un apunt subjectiu relacionat amb la meva experi&egrave;ncia lectora de La Fontaine. De petit, a l&rsquo;escola nacionalcat&ograve;lica, les faules de&nbsp;Lafontaine&nbsp;(on la &laquo;a&raquo;, la &laquo;i&raquo; i la &laquo;e&raquo; sonen) eren encabides dins d&rsquo;un calaix de sastre did&agrave;ctic, a tocar de les inefables&nbsp;Antolog&iacute;as&nbsp;i de l&rsquo;ensopit Samaniego. Producte d&rsquo;aquest ve&iuml;natge de conveni&egrave;ncia va quedar en el subconscient que la faula era un g&egrave;nere pueril, perfectament assimilable a la infantesa adoctrinada. La perspectiva va canviar radicalment en llegir La Fontaine a la carrera, incidint en el fet que el&nbsp;moraliste&nbsp;del segle XVII (del qual enguany es compleixen 400 anys del naixement) &eacute;s una fita m&eacute;s d&rsquo;una tradici&oacute; riqu&iacute;ssima. I que d&rsquo;infantil, o d&rsquo;infantilista,&nbsp;rien du tout.&nbsp;Tamb&eacute; hi va ajudar llegir-lo en versi&oacute; original, mostra dels primers compassos de la&nbsp;grandeur&nbsp;ling&uuml;&iacute;stica cl&agrave;ssica del franc&egrave;s.&nbsp;Cl&agrave;ssic,&nbsp;recordem-ho ara, vol dir &laquo;v&agrave;lid per sempre&raquo;. Aquesta edici&oacute; de les&nbsp;Faules, sortosament, est&agrave; a tocar de l&rsquo;original, i fa oblidar per sempre els&nbsp;ripios&nbsp;dels anys setanta. La mat&egrave;ria primera, la traducci&oacute; de Jordi Vintr&oacute;, &eacute;s de primer&iacute;ssima qualitat, ja que resol a la perfecci&oacute; el conflicte entre el ritme i el to de l&rsquo;original i la fidelitat deguda al text i a la llengua-objectiu. La prova? N&rsquo;hi ha prou&nbsp;de recitar &laquo;El corb i la guineu&raquo;. La cirereta del past&iacute;s s&oacute;n les il&middot;lustracions d&rsquo;Henri Galeron, minucioses i amb un regust inquietant, potser pel comprom&iacute;s entre el realisme i el surrealisme d&rsquo;algunes escenes que em recorden Magritte. Aix&ograve; &eacute;s un nou apunt subjectiu, per acabar. LA FONTAINE, Jean de Jordi Vintr\u00f3 Henri Galeron Animallibres"}