{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Gelsomino al pa\u00eds dels mentiders - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"ZbzmKcXEma\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/gelsomino-al-pais-dels-mentiders\/\">Gelsomino al pa\u00eds dels mentiders<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/gelsomino-al-pais-dels-mentiders\/embed\/#?secret=ZbzmKcXEma\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abGelsomino al pa\u00eds dels mentiders\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"ZbzmKcXEma\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-168-0499-3.jpg","thumbnail_width":750,"thumbnail_height":750,"description":"Deia Nabokov que &laquo;la literatura no nasqu&eacute; el dia que un xiquet arrib&agrave; corrent de la vall neandertal cridant el llop, el llop, amb un enorme llop gris destalonant-lo; la literatura nasqu&eacute; el dia que un xiquet arrib&agrave; cridant el llop, el llop, sense que el perseguira cap llop&raquo;. Per aix&ograve; sorpr&egrave;n que Gianni Rodari (1920-1980), l&rsquo;autor de la Gram&agrave;tica de la fantasia &ndash;i de tantes obres que se sustenten precisament en el fet de donar curs a la fabulaci&oacute;&ndash;, creara aquesta hist&ograve;ria sobre un estat ofegat per unes lleis que declaraven obligat&ograve;ria la mentida. Potser all&ograve; realment trencador hauria estat declarar obligat&ograve;ria la veritat. Cal no oblidar, per&ograve;, que han passat m&eacute;s de seixanta anys des que Rodari public&agrave;, el 1959, Gelsomino al pa&iacute;s dels mentiders; vint anys abans, la Segona Guerra Mundial havia interromput els seus estudis de lleng&uuml;es a la Universitat de Mil&agrave;; als anys quaranta, Rodari es feu comunista i escrigu&eacute; en L&rsquo;Ordine Nuovo i L&rsquo;Unit&agrave;, publicacions vinculades al PCI. Per&ograve; el 1957, ja periodista professional, comen&ccedil;&agrave; a treballar en el diari Paese Sera, tamb&eacute; d&rsquo;esquerres per&ograve; deslligat del Partit. Malgrat les visites a la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica que Rodari feu des de 1952 fins a 1979, poc abans de la seua mort, &eacute;s probable que l&#8217;URSS no fora el referent d&rsquo;aquest t&iacute;tol, sin&oacute; la dictadura de Mussolini, que pat&iacute; de jove en carn pr&ograve;pia. Gelsomino al pa&iacute;s dels mentiders &eacute;s un llibre caracter&iacute;stic de Rodari, amb un narrador saberut i totpoder&oacute;s que s&rsquo;adre&ccedil;a sovint al lector o que, de sobte, det&eacute; un fil de la hist&ograve;ria per donar pas a un altre,&nbsp;i amb una trama que creix i es dispersa com un ramell a mesura que apareixen els personatges principals: Gesolmino, Trespeus el gat, el rei Jaumarrot, el pintor Platanet o el bon&agrave;s i sacrificat drapaire Benvingut Mai-assegut. Per aix&ograve;, hi ha moments en qu&egrave; es diria que l&rsquo;argument creix per acumulaci&oacute;, perqu&egrave; l&rsquo;eix central es bifurca resseguint les gestes surrealistes d&rsquo;aquests individus. Per&ograve; Rodari, cap al final, restitueix el protagonisme a Gelsomino, el jovenet que amb una veu portentosa &ndash;potent, per&ograve; tamb&eacute; excelsa&ndash; &eacute;s capa&ccedil; d&rsquo;ensorrar la torre del manicomi i alliberar, aix&iacute;, els habitants que havien gosat pronunciar alguna veritat, i tamb&eacute; el palau reial del pirata Jaumarrot, que fuig disfressat de ciutad&agrave; qualsevol &ndash;semblava un oficinista o un professor&ndash;.&nbsp;En&nbsp;Gelsomino&nbsp;al pa&iacute;s dels mentiders&nbsp;trobem jocs ling&uuml;&iacute;stics, al&middot;lusions a la literatura popular, l&rsquo;&uacute;s lib&egrave;rrim de la fantasia, l&rsquo;exaltaci&oacute; de l&rsquo;altruisme i la rebel&middot;li&oacute; contra el totalitarisme, a m&eacute;s d&rsquo;una altra de les singularitats de Rodari, la debilitat pels gats. De fet, Trespeus el gat, un gargot dibuixat amb guix que pren vida, &eacute;s una de les criatures m&eacute;s atractives de l&rsquo;obra. En contrast amb el barroquisme de la narraci&oacute;, Pablo Otero ha tra&ccedil;at unes figures esquem&agrave;tiques sobre un fons buit, lleugerament agrisat, formes geometritzades de colors s&ograve;lids, sense gaires matisos llevat d&rsquo;alguna irregularitat premeditada que suggereix l&rsquo;efecte d&rsquo;un estampat. S&oacute;n composicions planes, sense perspectiva ni profunditat que recorden el dibuix infantil i que juguen, per contraposici&oacute;, amb l&rsquo;exuber&agrave;ncia d&rsquo;elements que intervenen en el text de Rodari. La traducci&oacute; d&rsquo;&Agrave;lvar Valls &ndash;amb l&rsquo;encert dels noms i d&rsquo;altres jocs de paraules&ndash; i l&rsquo;edici&oacute; en tapa dura de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Set Lleg&uuml;es&raquo; de Kalandraka, fan d&rsquo;aquest Gelsomino un bon llibre il&middot;lustrat que se suma a les publicacions que commemoren el centenari de l&rsquo;escriptor itali&agrave;. RODARI, Gianni \u00c0lvar Valls Pablo Otero Kalandraka Catalunya"}