{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Germanies. Cr\u00f2nica dels al\u00e7aments populars a Mallorca - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"zxowXOrXLs\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/germanies-cronica-dels-alcaments-populars-a-mallorca\/\">Germanies. Cr\u00f2nica dels al\u00e7aments populars a Mallorca<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/germanies-cronica-dels-alcaments-populars-a-mallorca\/embed\/#?secret=zxowXOrXLs\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abGermanies. Cr\u00f2nica dels al\u00e7aments populars a Mallorca\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"zxowXOrXLs\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-96199-49-1.jpg","thumbnail_width":568,"thumbnail_height":800,"description":"Mallorca, 1531: Una padrina i el seu net, orfe, fan cam&iacute; cap a casa, entre marges de pedra en sec, quan es creuen amb una colla de bandolers. S&oacute;n proscrits afamats, dels pocs agermanats que resten dels qui s&#8217;atreviren a al&ccedil;ar-se contra els abusos dels nobles i foren esclafats pels ex&egrave;rcits de l&#8217;emperador. Quan els fugitius marxen, el nen est&agrave; conf&oacute;s per la trobada i la padrina comen&ccedil;a a narrar la hist&ograve;ria de l&#8217;opressi&oacute; del poble de Mallorca, arrelada en l&#8217;ordre feudal de Jaume I. Germanies uneix la ploma i els pinzells de Miquel Jaume, d&#8217;Alar&oacute;, per rememorar tres moments &agrave;lgids dels al&ccedil;aments populars a Mallorca; el primer, el 1391, que enfront&agrave; els nobles de Ciutat a la poblaci&oacute; oprimida de l&#8217;illa, els forans, que foren reprimits per ordre del rei Joan I. El segon, quan, el 1450, els forans, liderats per Sim&oacute;&nbsp;Ballester el Tort, de Manacor, posaren setge a la ciutat i Alfons el Magn&agrave;nim, tot i saber la lleialtat expressa dels revoltats, ignor&agrave; les seves demandes contra el mal govern i els massacr&agrave;. El tercer, del 1521 al 1523, el pr&ograve;piament conegut com de la Germania de Mallorca, que no est&agrave; exempt de lluites fratricides, i que acab&agrave; amb el cap del l&iacute;der revolucionari Joanot Colom, de Felanitx, penjat en una g&agrave;bia pels segles dels segles. L&#8217;obra presenta una bona factura d&#8217;historieta realista cl&agrave;ssica. Destaca el dinamisme de les escenes de batalla, amb un &uacute;s dram&agrave;tic de les perspectives i dels punts de vista i amb un horitz&oacute; inquiet que es gronxa per for&ccedil;ar enquadraments m&eacute;s expressius. Els rostres dels personatges tenen un punt d&#8217;exageraci&oacute; teatral que no t&eacute; por d&#8217;acollir efectes grotescos per tal de refor&ccedil;ar la mateixa intenci&oacute; expressiva. Les dones i els infants, per&ograve;, es representen mitjan&ccedil;ant uns arquetips de dibuix que de vegades minven la seva credibilitat. L&#8217;entonaci&oacute; de color, dominada per grisos c&agrave;lids, ocres clars i terres vermelles, &eacute;s feta manualment, amb aquarel&middot;la carregada i destacant els volums. S&oacute;n quaranta-vuit p&agrave;gines de c&ograve;mic molt treballat, amenes per la varietat de composicions de vinyetes i singulars per l&#8217;abund&agrave;ncia de quadres vertical&iacute;ssims o molt horitzontals que provoquen part de les solucions din&agrave;miques esmentades. Val la pena llegir-les. Els moments trepidants, per&ograve;, van perdent una mica de terreny a mesura que avan&ccedil;a la hist&ograve;ria, quan l&#8217;exc&eacute;s general d&#8217;informaci&oacute; escrita comen&ccedil;a a fer feixuga la lectura. En qualsevol cas, els missatges s&oacute;n clars: Una monarquia sempre despietada i uns estaments benestants gelosos dels seus privilegis miren d&#8217;esborrar la hist&ograve;ria del poble perqu&egrave; &eacute;s tamb&eacute; la hist&ograve;ria de la seva for&ccedil;a. Per&ograve;, com canten els Coanegra amb la veu de Maria Eug&egrave;nia Canyelles, &laquo;Cinc-cents anys no han apagat en el cor la flama de les germanies&raquo;. La lletra &eacute;s tamb&eacute; de Miquel Jaume. &nbsp; JAUME I RIBES, Miquel Miquel Jaume i Ribes Disset Edici\u00f3"}