{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Hi havia una forma - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"dEfwt1JiQM\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/hi-havia-una-forma\/\">Hi havia una forma<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/hi-havia-una-forma\/embed\/#?secret=dEfwt1JiQM\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abHi havia una forma\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"dEfwt1JiQM\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18-69030-3.jpeg","thumbnail_width":618,"thumbnail_height":800,"description":"En un pa&iacute;s de l&iacute;nies rectes i angles punxeguts, governat per una monarquia absolutista, r&iacute;gida i desp&ograve;tica, hi va n&eacute;ixer una princesa anomenada Triangle. La desitjada hereva era una nena formalment perfecta, talentosa i alegre. Triangle era un bri d&rsquo;esperan&ccedil;a, ja que, a difer&egrave;ncia dels seus germans, amb formes inacceptables, encaixava a la perfecci&oacute; amb les exig&egrave;ncies morfol&ograve;giques reials. Per&ograve; ja se sap que aquest tipus de princeses han d&rsquo;escollir sovint entre la perpetu&iuml;tat de la voluntat din&agrave;stica o la llibertat i l&rsquo;exili lluny del reialme. Hi havia una forma &eacute;s un llibre pastitx que repr&egrave;n l&rsquo;estructura del conte de fades, amb un relat m&eacute;s o menys tradicional, i el barreja amb alguns codis del c&ograve;mic i de l&rsquo;&agrave;lbum il&middot;lustrat. L&rsquo;obra va n&eacute;ixer per enc&agrave;rrec i per episodis a la revista Maison Georges, i no va ser fins set anys despr&eacute;s que Simon Montel (Gazhole) i Marie-Laure Cruschi (Cruschiform) van decidir transformar-la en llibre. Cruschiform &eacute;s una artista parisenca de renom, coneguda per haver guanyat el 2017 la Palleta d&rsquo;Or del Sal&oacute; de Montreuil amb l&rsquo;obra Colorama. El m&eacute;s rellevant d&rsquo;aquesta pe&ccedil;a &eacute;s la representaci&oacute; liter&agrave;ria d&rsquo;escenaris i de personatges a trav&eacute;s de formes geom&egrave;triques. La idea de reproduir l&rsquo;univers ficcional d&rsquo;aquesta manera no &eacute;s nova. Ara b&eacute;, ni Leo Leonni &eacute;s el primer que ho va fer, ni el llibre que teniu entre les mans ser&agrave; el darrer. Aquesta tradici&oacute; s&rsquo;inicia amb les avantguardes i la Bauhaus, i amb artistes que han perpetuat aquesta transmissi&oacute;, com Paul Renner, Dieter Roth, Sigr&iacute;&eth;ur Bj&ouml;rnsd&oacute;ttir, Paul Rand, i m&eacute;s endavant Leo Lionni, Warja Lavater o el contemporani Paul Cox. De fet, en aquest darrer artista s&rsquo;inspiren, probablement, moltes de les il&middot;lustracions del llibre. Tots els personatges de Cruschiform tenen un color i una forma espec&iacute;fics, i s&rsquo;acompanyen amb petites dosis d&rsquo;humor del relat de Gazhole. Ambd&oacute;s creadors juguen i dialoguen a trav&eacute;s del text, les imatges i el suport. &Eacute;s al final on veurem la transformaci&oacute; de la protagonista i l&rsquo;impacte del seu jo en els espais. Un bravo a la traducci&oacute; de Teresa Duran, que sap mantenir l&rsquo;humor i l&rsquo;enginy dels mots de la versi&oacute; original. L&rsquo;&uacute;nic petit bemoll es troba en l&rsquo;ep&iacute;leg final, que cont&eacute; algun par&agrave;graf agramatical, i on potser hi manquen m&eacute;s informacions contextuals. CRUSCHIFORM Teresa Duran Gazhole Barrett"}