{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Hist\u00f2ria de l'art - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"D6JWxsX5On\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/historia-de-lart\/\">Hist\u00f2ria de l&#8217;art<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/historia-de-lart\/embed\/#?secret=D6JWxsX5On\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abHist\u00f2ria de l&#8217;art\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"D6JWxsX5On\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788418690679-1-scaled.jpg","thumbnail_width":1621,"thumbnail_height":2560,"description":"L\u2019any 1999, Hist\u00f2ria de l\u2019art va guanyar el Premi de Ficci\u00f3 de la prestigiosa Fira del Llibre Infantil de Bolonya. M\u00e9s de vint-i-cinc anys despr\u00e9s, el llibre continua sent una obra desconcertant. L\u2019autor, Paul Cox (Par\u00eds, 1959) \u00e9s un artista de les arts gr\u00e0fiques contempor\u00e0nies, autodidacta i multidisciplinari, apassionat de les t\u00e8cniques d\u2019impressi\u00f3, que ent\u00e9n els llibres com espais de joc i experimentaci\u00f3. En aquest sentit, Hist\u00f2ria de l\u2019art \u00e9s un llibre dif\u00edcil de classificar, no nom\u00e9s formalment: \u00e9s un \u00e0lbum? Un c\u00f2mic?, per a quina edat?, si no tamb\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019autor l\u2019ha bastit, des d\u2019un inici, amb un engany. Els peritextos de l\u2019obra, comen\u00e7ant pel t\u00edtol, ens porten a creure que tenim a les mans un manual de prosa did\u00e0ctica, malgrat que a l\u2019obrir-lo, no trobem ni sumaris ni \u00edndex, ni cap pista en aquesta direcci\u00f3. Descobrim aviat que \u00e9s una narraci\u00f3 de ficci\u00f3, burlesca, que parteix d\u2019elements propis del conte popular, per\u00f2 amb una pila de personatges i l\u00ednies argumentals c\u00f2miques, amb digressions, an\u00e8cdotes allargassades i anacronismes. El protagonista \u00e9s Pol Cux\u00e0, un pintor que pateix la s\u00edndrome del llen\u00e7 en blanc i, per si no n&#8217;hi hagu\u00e9s prou, tamb\u00e9 pateix un mal d\u2019amor de dif\u00edcil soluci\u00f3: estima la filla del rei, a qui son pare t\u00e9 tancada en una torre. La sort del jove artista, per\u00f2, canvia el dia que un anci\u00e0 li regala un pinzell m\u00e0gic a canvi de tres pomes golden. Aquest pinzell capgirar\u00e0 la seva vida, per\u00f2 tamb\u00e9 la de tot el reialme. Arribem al final del llibre amb un somriure, per\u00f2 alhora amb el neguit de no haver trobat les suposades refer\u00e8ncies a la hist\u00f2ria de l\u2019art que ens prometia el t\u00edtol. I tornem a comen\u00e7ar la lectura, i ens fixem en els quadres que apareixen, i fem suposicions&#8230; I aquesta \u00e9s la jugada mestra de l\u2019autor, perqu\u00e8 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una refer\u00e8ncia a Picasso i a l\u2019art egipci, poques coses m\u00e9s hi trobareu. Per\u00f2 Cox ha aconseguit que tornem a comen\u00e7ar i observem amb atenci\u00f3 cada imatge, que ens adonem que cada doble p\u00e0gina forma un tot, que la disposici\u00f3 de la vinyeta i l\u2019espai en blanc t\u00e9 un sentit&#8230; fins a fer \u00a0realitat la seva m\u00e0xima: observar tamb\u00e9 \u00e9s llegir. L\u2019ep\u00edgraf del llibre ens dona la clau de tot plegat: Pol Cux\u00e0 s\u2019ha convertit en un rei a qui no li interessen les guerres sin\u00f3 que deixa temps lliure perqu\u00e8 el poble pugui anar a veure exposicions. Els ha ensenyat a veure el m\u00f3n des d\u2019una altra perspectiva, gr\u00e0cies a l\u2019art. Un art que t\u00e9 entitat pr\u00f2pia i surt del quadre i mira l\u2019espectador. Quin valor t\u00e9 l\u2019art en si mateix? I en quina mesura aquest pot canviar la societat? El llibre, doncs, esdev\u00e9 una reflexi\u00f3 sobre els diferents elements del proc\u00e9s creatiu i el fet art\u00edstic. Creaci\u00f3, artista, p\u00fablic, tots retrats des de l\u2019habitual estil gr\u00e0fic de Cox, amb una paleta limitada de colors saturats, jugant amb la taca de tintes planes i la trama, i fent \u00fas de la seva pr\u00f2pia cal\u00b7ligrafia com un element m\u00e9s del dibuix. Paul Cox Teresa Duran Barrett"}