{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Inbox - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"SuNIqOEiOf\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/inbox\/\">Inbox<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/inbox\/embed\/#?secret=SuNIqOEiOf\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abInbox\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"SuNIqOEiOf\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-683-4739-4.jpeg","thumbnail_width":236,"thumbnail_height":387,"description":"De seguida que he enfilat la lectura d&rsquo;Inbox&nbsp;i m&rsquo;he trobat amb els primers mails que l&rsquo;Al&egrave;xia, de setze anys, envia al seu escriptor preferit i admirat, he tingut la sensaci&oacute; que una hist&ograve;ria semblant ja l&rsquo;havia llegit en altres ocasions, de la m&agrave; d&rsquo;altres autors. Per sort, la destresa de l&rsquo;autora fa que ben aviat t&#8217;adonis que aquesta era tan sols una impressi&oacute; inicial. Especialment, el tarann&agrave; sorneguer de la protagonista et capgira, a cada cantonada, les sensacions i les premonicions que, com a lector, et construeixes. Care Santos fa gala del seu ofici i basteix de nou una novel&middot;la que, encara que gens lineal, &eacute;s f&agrave;cil d&rsquo;abordar per al jove lector, amb un ritme &agrave;gil i intens i un munt de girs sorprenents en l&rsquo;argument, on destaca per sobre de tot el personatge de l&rsquo;Al&egrave;xia, una jove amb una personalitat clara, valenta i decidida, amb una fortalesa tal que sovint esdev&eacute; impertin&egrave;ncia i amb una tossuderia i intel&middot;lig&egrave;ncia que salpebra les seves opinions d&rsquo;ironia i d&rsquo;un humor que, a estones, provoca el somriure i el riure. A trav&eacute;s dels correus de l&rsquo;Al&egrave;xia, el lector descobreix la seva complicada vida, per&ograve; sobretot la seva &agrave;cida mirada sobre les coses, siguin quotidianes o transcendents. A l&rsquo;altre cant&oacute;, m&eacute;s que un autor, el que hi ha &eacute;s un esp&agrave;rring que primer intenta esquivar les atzagaiades de l&rsquo;Al&egrave;xia i despr&eacute;s accepta el joc, tot interpretant el seu rol en un nivell un p&egrave;l inferior al de l&rsquo;Al&egrave;xia. L&rsquo;obra, per&ograve;, no ens enganyem, no &eacute;s nom&eacute;s aquest intercanvi de correus entre una lectora empedre&iuml;da i un escriptor recl&ograve;s a la seva privilegiada talaia. Ho estar&iacute;em simplificant massa. Hi ha molt m&eacute;s, comen&ccedil;ant pel personatge de l&rsquo;Al&egrave;xia i continuant per l&rsquo;estol de personatges diversos que es mouen al seu voltant. I encara que ho pugui semblar, res &eacute;s el que aparenta ni res &eacute;s previsible. Les sensacions acaben quedant en un segon o tercer terme. SANTOS, Care  Edeb\u00e9"}