{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Ja soc un gnom! - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"cZXAUztjvQ\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ja-soc-un-gnom\/\">Ja soc un gnom!<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ja-soc-un-gnom\/embed\/#?secret=cZXAUztjvQ\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abJa soc un gnom!\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"cZXAUztjvQ\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-120096-7-5.jpg","thumbnail_width":466,"thumbnail_height":800,"description":"Preveure el nou t&iacute;tol que recuperar&agrave; la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Mars&raquo; s&rsquo;ha convertit en un joc per als que fa anys que campem per aquest m&oacute;n de la literatura infantil. Quin llibre d&rsquo;autoria catalana &eacute;s mereixedor de tornar a circular pel mercat editorial, per a plaer dels nous lectors i com a part essencial del patrimoni literari del pa&iacute;s? Aquest cop s&rsquo;ha seleccionat un dels llibres de la m&iacute;tica col&middot;lecci&oacute; &laquo;Els Cinc Sentits&raquo; d&rsquo;Aura Comunicaci&oacute;, una editorial que als anys noranta, amb Ramon Besora al capdavant, es va caracteritzar pel seu treball en projectes editorials tancats, amb una voluntat d&rsquo;innovaci&oacute; i qualitat que molt sovint es troba a faltar. La col&middot;lecci&oacute; estava formada per cinc llibres independents per&ograve; reunits en un estoig, cada un dels quals feia refer&egrave;ncia, de forma m&eacute;s&nbsp; o menys subtil, a un dels cinc sentits. Ricardo Alc&aacute;ntara signava tots els textos per&ograve; cada llibre tenia el seu il&middot;lustrador, tots ells autors de primera fila: Gusti, Javier Serrano, Xan L&oacute;pez Dom&iacute;nguez, Jes&uacute;s Gab&aacute;n i Joma. Joma era just l&rsquo;il&middot;lustrador de Ja soc un gnom!, el t&iacute;tol que recupera ara &laquo;Mars&raquo;, mantenint el format allargat i, evidentment, l&rsquo;&uacute;s de la p&agrave;gina negra impresa amb tipografia blanca, singularitat est&egrave;tica de la col&middot;lecci&oacute;.&nbsp;El disseny de la p&agrave;gina est&agrave; molt ben pensat, jugant amb l&rsquo;amplada de la caixa de text i la disposici&oacute; i mida de les il&middot;lustracions, sempre al servei de la hist&ograve;ria. El text d&rsquo;Alc&aacute;ntara &eacute;s descriptiu, po&egrave;tic i sensorial, i com tots els grans textos, t&eacute; tantes capes com possibles lectors. Explica la hist&ograve;ria d&rsquo;un gnom, per&ograve; al cap i a la fi ens parla de com de petits som en la immensitat de la natura. Cada primavera al bosc neixen un munt d&rsquo;&eacute;ssers diminuts, per&ograve; nom&eacute;s els que s&oacute;n capa&ccedil;os de sobreviure sols tot l&rsquo;hivern i passar la Gran Prova es convertiran en aut&egrave;ntics gnoms. Joma trasllada a la perfecci&oacute; aquesta idea, dibuixant la nostra petitesa davant el m&oacute;n, i el ritme i moviment de la nostra lluita di&agrave;ria per sobreviure a la gran prova. Quan tanquem el llibre ens queden dues endevinalles per resoldre. Una &eacute;s expl&iacute;cita, la que respon el Nan al final de l&rsquo;aventura. L&#8217;altra no: a quin dels cinc sentits fa refer&egrave;ncia el conte? ALC\u00c1NTARA, Ricardo \u00c0lvar Valls Joma Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat"}