{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Jan el gran - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"4zsgBNa7bf\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/jan-el-gran\/\">Jan el gran<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/jan-el-gran\/embed\/#?secret=4zsgBNa7bf\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abJan el gran\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"4zsgBNa7bf\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/Jan-el-gran.jpeg","thumbnail_width":700,"thumbnail_height":1038,"description":"Poques s\u00f3n les hist\u00f2ries detectivesques que no captiven els lectors. Petits i grans quedem bocabadats amb el raonament que plantegen els seus protagonistes, i el segell Blackie Little ho t\u00e9 ben present. Concebut originalment com a Nate the Great el 1972, Jan el Gran \u00e9s un dels detectius per a primers lectors pioners del g\u00e8nere. Amb 31 volums i traduccions a m\u00e9s de 20 lleng\u00fces \u2014entre les quals, l\u2019espanyol de l\u2019Am\u00e8rica Llatina (Yo, el Gran Fercho, 1993)\u2014, ens toca celebrar, novament, que Blackie Books rescati un cl\u00e0ssic infantil que encara no havia conegut la parla catalana. Jan el Gran \u00e9s memorable per les seves dues grans aficions: resoldre un bon cas i menjar creps. En aquesta primera entrega \u2014i \u00fanica, de moment\u2014, l\u2019Anna, la seva ve\u00efna, li encarrega la recerca del seu dibuix desaparegut. Tot i que no es tracta d\u2019uns \u00abdiamants perduts, o unes perles, o un mili\u00f3 de d\u00f2lars\u00bb, en Jan no s\u2019ho pensa dues vegades: agafa la roba de detectiu, la llibreta i el llapis, i es dirigeix a l\u2019escena del crim per recopilar pistes. Cal remarcar l\u2019estil i l\u2019adequaci\u00f3 de Weinman Sharmat al p\u00fablic infantil. Amb oracions curtes i concises, i un llenguatge que imita la duresa del parlar detectivesc, el text est\u00e0 pensat per a aquells lectors que ja llegeixen en lletra d\u2019impremta amb comoditat, per\u00f2 que encara no han fet el pas a les novel\u00b7les amb cap\u00edtols. D\u2019altra banda, les il\u00b7lustracions de Simont s\u00f3n minimalistes, per\u00f2 expressives, i combinen tra\u00e7os bicolors en rosa i groc, i en escala de grisos. Tot i l\u2019aparent senzillesa, els elements gr\u00e0fics brinden als lectors indicis per resoldre el cas, si els saben clissar. En conjunt, ambd\u00f3s llenguatges, el textual i el pl\u00e0stic, reflecteixen amb precisi\u00f3 el pensament l\u00f2gic que vol despertar la hist\u00f2ria. Addicionalment, l\u2019obra fa un pas m\u00e9s enll\u00e0 per promoure la participaci\u00f3 lectora incloent-hi tres \u00abactivitats superdivertides\u00bb: una d\u2019art\u00edstica, una altra de culin\u00e0ria, i l\u2019\u00faltima sobre el llenguatge dels detectius. Val a dir, tamb\u00e9, que l\u2019edici\u00f3 catalana ha decidit prescindir d\u2019una quarta activitat de car\u00e0cter did\u00e0ctic sobre els colors que, segurament, hauria quedat desfasada cinquanta anys despr\u00e9s de la seva composici\u00f3. Tot plegat, tenim al davant una hist\u00f2ria amb uns personatges i una trama clarament definits, i amb prou toc d\u2019humor per afinar l\u2019ull cr\u00edtic dels joves investigadors. Weinman Sharmat, Marjorie Garcia, Yannick Simont, Marc Blackie Books"}