{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Jo, Laia - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"hoGZPlRmFL\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/jo-laia\/\">Jo, Laia<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/jo-laia\/embed\/#?secret=hoGZPlRmFL\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abJo, Laia\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"hoGZPlRmFL\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-19-15074-5.jpg","thumbnail_width":521,"thumbnail_height":800,"description":"Et mires al mirall i et veus lletja, grassa, menyspreable. Tens quinze anys i aix\u00ed t\u2019has vist tota la vida. Tampoc no hi ajuda gaire que els teus companys t\u2019ho recordin constantment, i que les poques amistats que tens sempre acabin d\u2019una forma dram\u00e0tica. Aix\u00ed \u00e9s com se sent la Laia, una adolescent ara internada en un centre psiqui\u00e0tric. Coneixem la seva hist\u00f2ria a trav\u00e9s de dos fils narratius, que s\u2019intercalen per cap\u00edtols. El primer, escrit en primera persona per ella mateixa, se centra en la vida de la protagonista, especialment en la seva relaci\u00f3 amb la Iolanda, una amiga, als seus ulls, completament contr\u00e0ria a ella \u2013guap\u00edssima, prim\u00edssima\u2013 a qui va con\u00e8ixer poc abans que la internessin. El segon, en canvi, est\u00e0 completament dialogat; s\u00f3n les converses que t\u00e9 la Laia amb la seva psiquiatra des que la van internar. Jordi Sierra i Fabra \u00e9s un dels autors m\u00e9s prol\u00edfics de la LIJ catalana, i en el seu vessant juvenil sempre aprofita per introduir problem\u00e0tiques del jovent: aquest cop ens parla de l\u2019assetjament escolar, els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria, les malalties mentals i la mort. Amb aquesta d\u00e8ria d\u2019introduir tants temes diferents (i, a m\u00e9s, sempre des d\u2019una perspectiva did\u00e0ctica, m\u00e9s enll\u00e0 del benefici de la trama) no nom\u00e9s converteix l\u2019obra en un reguitzell poc coherent d\u2019idees diferents, sin\u00f3 que construeix uns personatges arquet\u00edpics i sense matisos. Aquest \u00faltim defecte s\u2019amplifica encara m\u00e9s tenint en compte la poca\u00a0extensi\u00f3 del llibre (nom\u00e9s t\u00e9 144 p\u00e0gines!), ja que no hi ha prou espai per desenvolupar-los. Una brevetat que encara s\u2019ent\u00e9n menys en llegir les darreres p\u00e0gines de la novel\u00b7la, que pren un punt de vista que talla completament amb la narrativa anterior (en aquest cas, pren el punt de vista de la psiquiatra) i resol el conflicte amb un complet deus ex machina que no nom\u00e9s \u00e9s desconcertant pel tancament r\u00e0pid de la trama, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l\u2019actitud irracional del personatge que el narra. SIERRA I FABRA, Jordi  Fanbooks"}