{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Kintsugi - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"h9woxWq7gG\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/kintsugi\/\">Kintsugi<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/kintsugi\/embed\/#?secret=h9woxWq7gG\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abKintsugi\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"h9woxWq7gG\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/5181_COVERKINTSUGI.jpg","thumbnail_width":794,"thumbnail_height":800,"description":"Despr&eacute;s de Migrants (Premi Llibreter 2020), Issa Watanabe (Lima, 1980) publica Kintsugi, un llibre on mant&eacute; la mateixa t&egrave;cnica i el to intimista, i fins i tot un personatge: el conillet que mor a Migrants, que ara &eacute;s protagonista. Amb aquesta obra, que va guanyar el premi a millor llibre de ficci&oacute; dels Bologna Ragazzi de 2024, Watanabe culmina una recerca personal de fa m&eacute;s de deu anys, quan arran de la mort del seu pare l&rsquo;autora rep alguns dels seus objectes personals. La resignificaci&oacute; dels objectes que ens sobreviuen commou l&rsquo;autora i comen&ccedil;a a dibuixar-los. Els pinta amb llapis aquarel&middot;lables, per&ograve; sense mullar, per aconseguir m&eacute;s for&ccedil;a de color i textura, els retalla i els manipula sobre un fons negre digital. Anys despr&eacute;s, a partir d&rsquo;un fet traum&agrave;tic personal, tots aquells esbossos i objectes dibuixats amb els anys prenen forma en Kintsugi, un llibre sense mots, per&ograve; amb un t&iacute;tol i un poema final d&rsquo;Emily Dickinson que ens donen pistes de la simbologia d&rsquo;aquest viatge inici&agrave;tic. Podem sumar-hi tamb&eacute; altres textos que Watanabe cita en les seves entrevistes, f&agrave;cilment reconeixibles en les p&agrave;gines de Kintsugi: La tristeza de las cosas de Mar&iacute;a Jos&eacute; Ferrada, Carta a una se&ntilde;orita en Par&iacute;s de Julio Cort&aacute;zar, Un gat en un pis buit de Wislawa Szymborska, i, sobretot, Una nena estira les estovalles, tamb&eacute; de la poeta polonesa. El t&iacute;tol Kintsugi, com explica l&rsquo;editorial, fa refer&egrave;ncia a &laquo;l&rsquo;art japon&egrave;s de restaurar una pe&ccedil;a de cer&agrave;mica trencada tot unint els fragments amb una barreja de resina i metalls nobles. Aix&iacute; neix un objecte nou, &uacute;nic i irrepetible, les fractures del qual expliquen una hist&ograve;ria&raquo;. I &eacute;s a&nbsp;trav&eacute;s d&rsquo;un conillet a qui, de cop i volta,&nbsp;la vida se li esquerda que Watanabe ens parla d&rsquo;acceptar la fragilitat i entomar la p&egrave;rdua, la caiguda i la curaci&oacute;. L&rsquo;autora insisteix que el seu llibre vol ser tan sols un disparador de converses, prou obert per deixar espai als lectors, i que el seu proc&eacute;s de treball &eacute;s la recerca intu&iuml;tiva per explicar-se coses, buscant respostes, m&eacute;s que no pas un gui&oacute; pensat i elaborat. Aquest fet em sembla molt important i aclaridor, perqu&egrave; em fa pensar que els seus llibres demanen una lectura m&eacute;s propera a la poesia que no pas a la narrativitat de l&rsquo;&agrave;lbum. Tamb&eacute; crec que &eacute;s interessant recordar que, malgrat narrar des del silenci, Watanabe deixa clar que aix&ograve; no vol dir que el seu llibre sigui silenci&oacute;s, tot al contrari. No sentiu el soroll de la trencadissa? WATANABE, Issa NULL Libros del Zorro Rojo"}