{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"La Carolina i el llum\u00ed - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"LMGR0cMSZL\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-carolina-i-el-llumi\/\">La Carolina i el llum\u00ed<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-carolina-i-el-llumi\/embed\/#?secret=LMGR0cMSZL\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa Carolina i el llum\u00ed\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"LMGR0cMSZL\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788419684240-scaled.jpg","thumbnail_width":1877,"thumbnail_height":2560,"description":"A trav\u00e9s del joc, els infants regulen i integren les seves viv\u00e8ncies i emocions molt abans que ho puguin expressar a trav\u00e9s del llenguatge que fem servir els adults. Aix\u00f2 no vol dir que els infants no disposin de maneres pr\u00f2pies d\u2019utilitzar la paraula, ni que en el joc no hi hagi una verbalitzaci\u00f3 constant, sovint agermanada amb la met\u00e0fora i l\u2019inconscient. Juan Kruz Igerabide \u2014guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil\u2014 plasma amb subtilesa i poesia aquesta q\u00fcesti\u00f3, presentant-nos una narraci\u00f3 amb una atmosfera entre la quotidianitat i l\u2019estranyesa, aquesta \u00faltima ressaltada per les il\u00b7lustracions de Bel\u00e9n Lucas, que utilitza textures i patrons visuals, collages i llapis per crear un pont entre elements familiars i on\u00edrics que, a primer cop d\u2019ull, poden semblar desconcertants o na\u00effs. Una nena i la seva nina Carolina xiuxiuegen a l\u2019habitaci\u00f3. D\u2019entrada, al lector l\u2019assalten unes quantes preguntes: qu\u00e8 hi fa, sola a casa? Per qu\u00e8 coneixem el nom de la nina per\u00f2 no el de la protagonista? Quins secrets comparteixen? Podem palpar l\u2019espessor del silenci interromput pel seu murmuri i, en aquest silenci, el llum\u00ed que s\u2019enc\u00e9n tot d\u2019una. Perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 el que fan la protagonista i la Carolina: aprendre a encendre llumins d\u2019amagat dels pares. Jugar amb el perill, descobrir-ne la po\u00e8tica, ballar amb els l\u00edmits i el risc. Frases com \u00abA la Carolina li agrada mirar la flama. A mi m\u2019agrada mirar els seus ulls encesos com brases\u00bb o \u00ab[&#8230;] raspem un altre llum\u00ed, a poc a poquet, sense encendre\u2019l. L\u2019olorem. \u2014Fa olor de por, oi que s\u00ed, Carolina?\u00bb construeixen una bellesa pl\u00e0stica al voltant de l\u2019acci\u00f3 repetida que continuar\u00e0 al llarg de tota la narraci\u00f3. Cada vegada que la nena i la Carolina encenguin un llum\u00ed, un misteri\u00f3s follet l\u2019apagar\u00e0 amb un buf. Una narraci\u00f3 en primera persona, que ens col\u00b7loca en la postura de l\u2019infant, que transforma el seu propi neguit en un joc d&#8217;estira-i-arronsa i que, a trav\u00e9s de la cura cap a la seva nina, troba calma, consol i recer. L\u2019aparici\u00f3 del pare i la mare, que tornen d\u2019anar a comprar, continua envoltada de l\u2019aura m\u00e0gica que els assimila primer a una gata i un cavall pel so de les seves passes, i despr\u00e9s a una girafa que fa un pet\u00f3 a la lluna, a trav\u00e9s del dibuix de la nena. Aquest s\u00edmbol de tendresa i amor, sumat al gest del pare, que atansa una llanterna a la seva filla a canvi dels \u00abperillosos\u00bb\u00a0llumins,\u00a0 ens fa pensar en un missatge final de protecci\u00f3 i seguretat familiar. Un \u00e0lbum ple d\u2019onomatopeies i repeticions, amb un text molt mesurat que preserva una certa musicalitat en la traducci\u00f3, i que \u2014salvant les dist\u00e0ncies\u2014 recorda la complexitat dels processos interns mostrats per Sendak en les seves obres. L&#8217;edici\u00f3 d&#8217;A Fin de Cuentos est\u00e0 degudament cuidada. Kruz Igerabide, Juan Cort\u00e9s Coronas, Daniel Lucas, Bel\u00e9n A Fin de Cuentos"}