{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La ciutat - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"2y9HoWjYGT\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-2\/\">La ciutat<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-2\/embed\/#?secret=2y9HoWjYGT\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa ciutat\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"2y9HoWjYGT\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-9101-843-8.jpg","thumbnail_width":656,"thumbnail_height":800,"description":"Dins de l&rsquo;&agrave;mbit dels llibres sense paraules hi trobem els llibres corals. Aquestes obres, generalment de gran format, sovint impreses en cartr&oacute;, seq&uuml;enciades en dobles p&agrave;gines amb escenes plenes a vessar de personatges, poden ser imatgiaris (es mostren escenes sense connexi&oacute; narrativa), llibres joc de cerca (on l&rsquo;objectiu &eacute;s trobar uns elements) o &agrave;lbums (narren m&uacute;ltiples hist&ograve;ries). Els &agrave;lbums corals sense paraules solen destinar una de les p&agrave;gines (sovint la coberta posterior)&nbsp;a presentar alguns dels personatges i\/o proposar alguna cerca perqu&egrave; el lector tingui alguna pista de quines hist&ograve;ries s&oacute;n les m&eacute;s rellevants. Per qu&egrave; expliquem tot aix&ograve;? Perqu&egrave;&nbsp;La ciutat &eacute;s un h&iacute;brid. Tot i que els paratextos editorials de la primera p&agrave;gina i de la contracoberta anuncien que &eacute;s un llibre de buscar i trobar i animen el lector a localitzar una s&egrave;rie de personatges i que el t&iacute;tol de la col&middot;lecci&oacute;, &laquo;Veig, Veig!&raquo;, referma aquesta aproximaci&oacute;, tamb&eacute; es poden llegir unes quantes narracions visuals. La proposta de trobar a cada doble p&agrave;gina els divuit personatges i objectes indicats, per&ograve;, no &eacute;s gaire clara (per exemple, s&rsquo;ha de buscar &laquo;un home&raquo; que porti un paraigua o sempre &eacute;s el &laquo;mateix home&raquo;?). Un altre paratext que apareix al principi del llibre &eacute;s un pl&agrave;nol de la ciutat amb els edificis m&eacute;s significatius. Una molt bona idea per ajudar a desenvolupar el sentit espacial i tamb&eacute; per poder fer el seguiment dels personatges, si no fos que la distribuci&oacute; dels carrers no &eacute;s exacta a les imatges del llibre. Vet aqu&iacute; uns exemples de la import&agrave;ncia dels paratextos en la recepci&oacute; lectora. Centrem-nos ara en l&rsquo;obra. Hi ha molts &agrave;lbums corals que mostren la vida quotidiana d&rsquo;una ciutat. S&oacute;n ben coneguts els de Berner i els de la parella G&ouml;bel i Knorr (tots ells d&rsquo;inspiraci&oacute; germ&agrave;nica). La ciutat de Cristina Losantos, tot i ser indeterminada, &eacute;s ben actual i m&eacute;s propera als nostres lectors. Aquesta il&middot;lustradora ja havia creat una s&egrave;rie estupenda d&rsquo;imatgiaris corals desplegables sense paraules que va publicar La Galera en la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Espais&raquo; (2003-2005) i que, per cert, ens encantaria que es reeditessin. El dibuix a tinta minuci&oacute;s, caracter&iacute;stic d&rsquo;aquesta autora catalana, que domina a la perfecci&oacute; l&rsquo;estil gr&agrave;fic de l&iacute;nia clara, &eacute;s molt apropiat per a les obres corals. Els personatges de Losantos s&oacute;n ben expressius i les seves escenes s&oacute;n sempre plenes de detalls i d&rsquo;an&egrave;cdotes ben divertides. Vaig poder gaudir del proc&eacute;s de creaci&oacute; de La ciutat&nbsp;junt amb els meus estudiants, futurs mestres. Encara no l&rsquo;havia acabada quan Losantos ens va visitar a la menci&oacute; en Biblioteques Escolars i ens va mostrar amb entusiasme les graelles amb el registre de tot el que havia d&rsquo;apar&egrave;ixer a cada doble plana, alguns esbossos fets a llapis i originals ja passats a tinta. Tamb&eacute; ens va agradar molt con&egrave;ixer la seva visi&oacute; de la professi&oacute;. Us recomanem que la convideu als vostres centres per poder con&egrave;ixer i admirar de primera m&agrave; la feina d&rsquo;aquesta magn&iacute;fica i generosa il&middot;lustradora. LOSANTOS, Cristina Cristina Losantos Combel"}