{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La ciutat a\u00e8ria - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"N8WkxHsCeQ\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-aeria\/\">La ciutat a\u00e8ria<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-aeria\/embed\/#?secret=N8WkxHsCeQ\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa ciutat a\u00e8ria\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"N8WkxHsCeQ\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-140-2847-6.jpg","thumbnail_width":482,"thumbnail_height":800,"description":"Jordi Colonques (Vila-real, 1976) ens ofereix una novel&middot;la a mig aire de les distopies i la ci&egrave;ncia-ficci&oacute; m&eacute;s cl&agrave;ssica. Colonques ens porta a un futur on una classe dominant que viu i gaudeix de la ciutat t&eacute; esclavitzada la resta de la societat, que ha de malviure a les clavegueres si no vol ser obligada a treballar a les granges dels afores de la ciutat. En aquest m&oacute;n, un petit grup de rebels s&#8217;han instal&middot;lat als terrats dels gratacels, d&#8217;on nom&eacute;s baixen per furtar menjar i roba. En aquest grup destaca especialment l&#8217;Ekon, tot un mite de l&#8217;escapisme. A partir d&#8217;aquest punt de sortida, en petits cap&iacute;tols, alguns de poc m&eacute;s d&#8217;un grapat de l&iacute;nies, anirem coneixent els altres personatges que mesclaran les seves vides: la Luana, la Sara, la Carla, el tinent&#8230; Tots plegats confegeixen un trencad&iacute;s en qu&egrave; inicialment encaixen perfectament totes les peces, per&ograve; a mesura que avan&ccedil;a hom s&#8217;adona que hi manquen tessel&middot;les, &eacute;s a dir, aix&iacute; com inicialment la localitzaci&oacute; i&nbsp;l&#8217;ambientaci&oacute; s&oacute;n correctes, i fins i tot t&egrave;cnicament la novel&middot;la ens dibuixa molt b&eacute; l&#8217;escenari i els fets que desemboquen en el conflicte, a poc a poc, a mesura que s&#8217;acosta el final, el lector pensa que amb tan poques p&agrave;gines que resten &eacute;s impossible tancar totes les trames amb &egrave;xit. I passa aix&ograve; mateix: el final, precipitat, amb massa l&iacute;nies argumentals soltes, ens decep, deixant-nos un regust d&#8217;oportunitat perduda enfront d&#8217;una, fins i tot, trilogia futurista amb personatges de pes. No s&eacute; qu&egrave; va provocar aquest tancament en fals, per&ograve; de ben segur que una an&agrave;lisi de l&#8217;autor, de tan extensa i demostrada traject&ograve;ria, li confirmar&agrave; el que comentem. Malauradament, doncs, una oportunitat malaguanyada.&nbsp; Les il&middot;lustracions &ndash;quatre p&agrave;gines en el total de l&#8217;obra&ndash; aporten poc a l&#8217;edici&oacute; final, i no sempre representen el text de forma fidel &ndash;vegeu, si no, la descripci&oacute; de la p&agrave;gina 84 i la il&middot;lustraci&oacute; de la p&agrave;gina seg&uuml;ent&ndash;, i no em refereixo a l&#8217;estil.&nbsp; COLONQUES, Jordi Vero Navarro Edelvives"}