{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La ciutat dels nens i les nenes. Llunicity - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"sBn2wto1yz\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-dels-nens-i-les-nenes-llunicity\/\">La ciutat dels nens i les nenes. Llunicity<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-dels-nens-i-les-nenes-llunicity\/embed\/#?secret=sBn2wto1yz\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa ciutat dels nens i les nenes. Llunicity\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"sBn2wto1yz\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1303-166-8.jpg","thumbnail_width":570,"thumbnail_height":735,"description":"L&rsquo;any 2015, Pag&egrave;s Editors va publicar La nena que volia ser la Lluna, el resultat d&rsquo;un proc&eacute;s de creaci&oacute; col&middot;lectiva que Jordi Villacampa Vi&ntilde;es, actor i comunicador lleidat&agrave;, havia impulsat entre tot el seu alumnat de teatre &ndash;quinze grups de nens i nenes de quatre a tretze anys&ndash;. La novel&middot;la, escrita finalment per un total de noranta-sis infants, ens explicava la hist&ograve;ria de la Laura, una nena enamorada de la Lluna que establia amistat amb en Pep, un nen malalt de c&agrave;ncer.&nbsp; L&rsquo;any 2020 es publica la continuaci&oacute; d&rsquo;aquell relat, aquesta vegada escrit &iacute;ntegrament per Villacampa. En aquesta segona part descobrim millor Llunicity, una ciutat que es troba al costat desconegut de la Lluna, on viuen els infants que han perdut la vida a la Terra. De la m&agrave; de la mateixa Laura, sabem com se senten aquests nens i nenes lluny de les seves fam&iacute;lies, i tamb&eacute; vivim de prop com aquestes han de suportar la p&egrave;rdua. L&rsquo;autor afronta el dif&iacute;cil repte d&rsquo;abordar temes tan delicats com la mort i el dol infantils mitjan&ccedil;ant una nova hist&ograve;ria constru&iuml;da a partir de les peces sovint discordants d&rsquo;aquell primer trencaclosques col&middot;lectiu. Dins de la l&ograve;gica il&middot;l&ograve;gica que s&rsquo;hi proposava, aquesta vegada Villacampa trama un relat una mica m&eacute;s s&ograve;lid i coherent que el primer&nbsp;i aconsegueix moments for&ccedil;a emotius i colpidors. Tanmateix, cal advertir que el fet de jugar amb un imaginari tan estramb&ograve;tic, inversemblant i amb un punt na&iuml;f atorga a la hist&ograve;ria un aire post&iacute;s que pot dificultar que hi entrem. Tampoc hi ajuda l&rsquo;elecci&oacute; de les dues tipografies emprades, massa estridents a parer nostre. Amb tot, pensem que La ciutat dels nens i les nenes. Llunicity &eacute;s una novel&middot;la prou correcta, i sobretot un regal impagable per als infants que van participar en aquell primer relat col&middot;lectiu. &nbsp; VILLACAMPA VI\u00d1ES, Jordi  Pag\u00e8s Editors"}