{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La ciutat que m\u00e9s m'estimo - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"kLVjz9RZoJ\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-que-mes-mestimo\/\">La ciutat que m\u00e9s m&#8217;estimo<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-ciutat-que-mes-mestimo\/embed\/#?secret=kLVjz9RZoJ\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa ciutat que m\u00e9s m&#8217;estimo\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"kLVjz9RZoJ\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-246-6990-4.jpg","thumbnail_width":800,"thumbnail_height":800,"description":"La ciutat que m&eacute;s m&#8217;estimo forma part d&#8217;una, de moment, trilogia de llibres que tenen la cueta del &laquo;que m&eacute;s m&#8217;estimo&raquo;. L&#8217;autora ja havia presentat El bosc que m&eacute;s m&#8217;estimo&nbsp;i El mar que m&eacute;s m&#8217;estimo. Aquests llibres de Laia Berloso parteixen del punt de vista dels infants i de la decisi&oacute; que prenen davant alguna adversitat. La hist&ograve;ria ens explica que la Lia, una noia que viu al camp, ha de visitar uns familiars a la ciutat. All&agrave; s&#8217;adona que el model de vida urb&agrave; genera contaminaci&oacute; i incomunicaci&oacute;, de manera que actuar&agrave; per intentar canviar aquest model. Davant la preocupaci&oacute; mediambiental de la societat i a l&#8217;empara de fen&ograve;mens com el de Greta Thunberg, no s&oacute;n poques les editorials que han vist aqu&iacute; un n&iacute;nxol de mercat i s&#8217;han apuntat al carro de parlar d&#8217;aquest problema que ens afecta a totes i tots posant de manifest la relaci&oacute; entre l&#8217;empremta humana i la contaminaci&oacute; planet&agrave;ria. I aqu&iacute; &eacute;s on haur&iacute;em de fer una reflexi&oacute; que va m&eacute;s enll&agrave; d&#8217;aquest llibre: la de la nostra mirada adulta sobre els infants i joves; com volem que actu&iuml;n, qu&egrave; volem que pensin, etc., i el paper que t&eacute; la literatura infantil i juvenil per fer arribar uns determinats missatges &ndash;estiguem d&#8217;acord amb el seu contingut o no. Si&nbsp;a m&eacute;s del text, afegim al llibre exercicis o reflexions, com si infants i joves no poguessin extreure les seves pr&ograve;pies conclusions a partir de la lectura, tot plegat fa l&#8217;autonomia de pensament m&eacute;s complicada: en aquest tipus d&#8217;obres de ficci&oacute;, la l&iacute;nia que va de l&#8217;alli&ccedil;onament a mostrar uns fets i convidar el lector a extreure les seves pr&ograve;pies conclusions&nbsp;&eacute;s molt i molt fina. &Eacute;s en aquest aspecte que el llibre grinyola. La hist&ograve;ria compleix el requisit de l&#8217;expectativa creada de manera senzilla, permetent una lectura f&agrave;cil. &Eacute;s descriptiu i sovint redundant, o a la inversa, amb el que passa a la il&middot;lustraci&oacute;. Cal dir, en la meva opini&oacute;, que el pes del llibre el porta la il&middot;lustraci&oacute;. La bona m&agrave;&nbsp;de Berloso es mou digitalment a l&#8217;empara de la tradici&oacute; de la il&middot;lustraci&oacute; estatunidenca, que omet la l&iacute;nia negra, o d&#8217;autors locals com Merc&egrave; Canals o, sobretot, Sebasti&agrave; Serra. No essent original, la l&iacute;nia gr&agrave;fica &eacute;s de qualitat i t&eacute; ofici, amb bon gust en els colors i les composicions. Caldria vigilar el fet que algunes formes tenen ombres i altres no, cosa que accentua l&#8217;&laquo;efecte adhesiu&raquo; d&#8217;algunes composicions. L&#8217;autora compon molt b&eacute; les p&agrave;gines. La seva f&oacute;rmula &eacute;s atractiva i sap combinar els c&agrave;nons narratius per fer que hi hagi ritme. Dobles p&agrave;gines a sang, vinyetes, p&agrave;gina sencera acompanyada de detalls, el text m&ograve;bil, etc., fan que la lectura sigui amena i ens aporti sorpreses en la narrativa visual. La maquetaci&oacute; de Temabcn &eacute;s correcta. I, tot i que ajuda a la lectura, la tipografia potser &eacute;s molt gran considerant l&#8217;aire que necessita la il&middot;lustraci&oacute;. BERLOSO, Laia Laia Berloso La Galera"}