{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La marca del lle\u00f3 - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"mJByV07hET\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-marca-del-lleo\/\">La marca del lle\u00f3<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-marca-del-lleo\/embed\/#?secret=mJByV07hET\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa marca del lle\u00f3\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"mJByV07hET\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18327-08-7.jpg","thumbnail_width":250,"thumbnail_height":373,"description":"Les escriptores barcelonines N&uacute;ria Pradas i Gl&ograve;ria Sabat&eacute; han unit les forces per oferir-nos una hist&ograve;ria de bruixes blanques i negres, rel&iacute;quies sagrades i roures que es mouen per art de m&agrave;gia, tot envoltat d&#8217;una Barcelona on s&#8217;oculten les pistes que permetran desentrellar el conflicte.&nbsp; Els bons oficis literaris de totes dues autores han quedat m&eacute;s que demostrats amb anterioritat. La primera, amb m&eacute;s de cinquanta obres publicades i guanyadora del Premi Ramon Llull d&#8217;enguany, i la segona, doctora en Filologia i professora universit&agrave;ria, semblaria que tenen les habilitats necess&agrave;ries per formar un duet literari invencible. Malgrat tot, per&ograve;, el resultat final de l&#8217;obra em deixa molts dubtes. I &eacute;s que treballar a quatre mans, per experi&egrave;ncia pr&ograve;pia i d&#8217;altri, no &eacute;s gens f&agrave;cil, i m&eacute;s quan s&#8217;est&agrave; elaborant una novel&middot;la tan ambiciosa com podia haver arribat a ser aquesta. Hem de tenir en compte que quan parlem de bruixes catalanes a molts ens ve al cap la trilogia de La guerra de les bruixes de Maite Carranza, i &eacute;s f&agrave;cil que qualsevol comparativa surti mal parada enfront d&#8217;aquesta magna obra.&nbsp; Sent m&eacute;s precisos, observem, a tall d&#8217;exemple, que a voltes &eacute;s present una voluntat excessiva de mostrar els coneixements sobre l&#8217;&egrave;poca presentada (vegeu p&agrave;gina 106), que suposa aturades a vegades innecess&agrave;ries en la trama de la novel&middot;la; hi ha reaccions poc cre&iuml;bles (com pot ser que despr&eacute;s que la Jana, una jove bruixa blanca, hagi fet que un roure camini els seus amics, que ho han vist tot, gaireb&eacute; ni s&#8217;immutin?), i un temps intern poc tensionat o err&ograve;niament calculat (perqu&egrave;, com pot ser que la mare de la Jana s&#8217;estigui morint i que per curar-la necessitin trobar immediatament la rel&iacute;quia i aix&iacute; i tot esperin que es faci fosc?, que no corria pressa?). Crec que tot plegat fa d&#8217;aquesta novel&middot;la un text al qual hi manca una revisi&oacute; i ampliaci&oacute;.&nbsp; PRADAS, N\u00faria; SABAT\u00c9, Gl\u00f2ria  Fanbooks"}