{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La nena que va aturar el tr\u00e0nsit - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"uWslJZk5pt\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-nena-que-va-aturar-el-transit\/\">La nena que va aturar el tr\u00e0nsit<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-nena-que-va-aturar-el-transit\/embed\/#?secret=uWslJZk5pt\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa nena que va aturar el tr\u00e0nsit\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"uWslJZk5pt\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-120950-2-9.jpg","thumbnail_width":800,"thumbnail_height":360,"description":"Com una can&ccedil;oneta que es va repetint, com les que cant&agrave;vem d&#8217;infants quan an&agrave;vem d&#8217;excursi&oacute;, aix&iacute; funciona el text de Fabr&iacute;cio Val&eacute;rio, que, amb humor, fa una cr&iacute;tica&nbsp;de l&#8217;estil de vida occidental, tan preocupat pel treball i per no arribar tard ves a saber on, costi el que costi &ndash;amb la pertinent dosi de mala lluna que de vegades gastem, &eacute;s clar. La protagonista, una nena en bicicleta, decideix aturar el tr&agrave;nsit sense que se&#8217;ns expliqui el perqu&egrave;, tot i que &eacute;s f&agrave;cil d&#8217;imaginar: els vehicles&nbsp;de motor han ocupat la vida de la gent, els seus espais, no els deixen caminar o pedalejar&#8230; El text de Val&eacute;rio va repetint l&#8217;estructura, sumant una l&iacute;nia a cada personatge malhumorat que s&#8217;afegeix per queixar-se de la situaci&oacute;: un policia, un conductor, un conductor d&#8217;autob&uacute;s, un taxista, un motorista, un conductor d&#8217;ambul&agrave;ncia, d&#8217;helic&ograve;pter, etc. Fins que un senyor gran ent&eacute;n la nena i passa, o recupera, el carrer caminant molt a poc a poc. La premissa que els infants i els ancians s&#8217;entenen funciona aqu&iacute;.&nbsp;L&#8217;&agrave;lbum acaba amb un petit escrit de l&#8217;autor brasiler on reflexiona sobre aquesta situaci&oacute; i explica la seva viv&egrave;ncia. Una apreciaci&oacute;: tots els personatges s&oacute;n homes, menys la nena que atura el tr&agrave;nsit. &Eacute;s intencionat o nom&eacute;s un clix&eacute;? Les il&middot;lustracions de Bruna Assis Brasil ens remeten, o aix&iacute; m&#8217;ha passat a mi, a l&#8217;obra de Beatrice Allemagna, en especial al seu llibre Un lle&oacute; a Par&iacute;s, per t&egrave;cnica i gamma de colors. Formada a Barcelona (sembla que a l&#8217;Escola Eina), Assis aplica el collage, o collage digital, amb molta gr&agrave;cia, generant perspectives amb la deformaci&oacute; de les formes i el dibuix. Aquesta t&egrave;cnica no est&agrave; exempta de &laquo;perills&raquo;, com ara&nbsp;que aporta una certa fredor a les imatges, potser buscada per reflectir la buidor de la societat.&nbsp;El punt crom&agrave;tic el dona la nena protagonista, que &eacute;s l&#8217;&uacute;nica de les persones que vesteix de colors. Dibuix i t&egrave;cnica, amb el grafit i el collage, estan potser molt a la moda de fa ja uns anys, quan tothom aplicava (o aplic&agrave;vem) papers mil&middot;limetrats o escolars a les obres, es generaven volums, trames i ombres amb un llapis lliure, etc. L&#8217;artista, per&ograve;, t&eacute; el seu propi univers i un estil que defineix la seva obra. Hi ha un bon treball d&#8217;estudi de personatges i en especial de composici&oacute;, deixant aire a les il&middot;lustracions i espai perqu&egrave; el text pugui respirar, i l&#8217;edici&oacute; tamb&eacute; &eacute;s bona, amb unes dimensions adients. &Eacute;s un goig veure com les editorials aposten per artistes que passen per les nostres escoles d&#8217;il&middot;lustraci&oacute;.&nbsp; VAL\u00c9RIO, Fabr\u00edcio Siena Serrat Bruna Assis Brasil VR Europa - Editorial Entremares"}