{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"La parada de la meva vida - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"4QyTJai9us\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-parada-de-la-meva-vida\/\">La parada de la meva vida<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-parada-de-la-meva-vida\/embed\/#?secret=4QyTJai9us\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa parada de la meva vida\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"4QyTJai9us\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/LAparada.jpg","thumbnail_width":570,"thumbnail_height":735,"description":"La parada de la meva vida, de Mart\u00ed Bach Bayo (Lleida, 2009), publicat per Pag\u00e8s Editors, \u00e9s molt m\u00e9s que el relat d\u2019un adolescent que ha patit una leuc\u00e8mia. \u00c9s un diari personal que ens endinsa en una experi\u00e8ncia que cap noi de tretze anys hauria d\u2019afrontar, per\u00f2 que l\u2019autor explica amb una sinceritat i una naturalitat sorprenents. Des de les primeres p\u00e0gines, el lector queda commogut per la contund\u00e8ncia del diagn\u00f2stic i obre la porta a un relat sense maquillatge ni heroismes artificials. La por, la r\u00e0bia, el cansament i la incredulitat conviuen amb l\u2019humor i els petits moments d\u2019alegria. Precisament, aquesta honestedat \u00e9s una de les grans virtuts de l\u2019obra: en Mart\u00ed no intenta oferir una imatge de fortalesa permanent, sin\u00f3 que mostra les seves febleses amb una autenticitat que permet connectar emocionalment amb la seva experi\u00e8ncia. Un dels aspectes m\u00e9s colpidors \u00e9s la manera com descriu les conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques i emocionals del tractament. La quimioter\u00e0pia, els efectes de la cortisona i la incomoditat del port-a-cath (aparell subcutani administrador de medicaci\u00f3) formen part d\u2019una quotidianitat dif\u00edcil. Especialment significativa \u00e9s l\u2019escena en qu\u00e8 es rapa els cabells i plora davant del mirall. Amb nom\u00e9s tretze anys, els canvis en la seva imatge afecten profundament la seva identitat. En aquest sentit, la seva petici\u00f3 de no rebre compassi\u00f3, sin\u00f3 de ser tractat com sempre, expressa una necessitat fonamental: continuar sent ell mateix malgrat la malaltia. El diari tamb\u00e9 ofereix una mirada l\u00facida sobre les relacions personals. Mentre que la fam\u00edlia, els amics m\u00e9s propers, els entrenadors i els professionals sanitaris es converteixen en un suport imprescindible, l\u2019autor descobreix que algunes persones s\u2019allunyen o s\u2019interessen per la seva situaci\u00f3 nom\u00e9s per curiositat. En aquest sentit, la Casa dels Xuklis, de l\u2019AFANOC (Associaci\u00f3 de familiars i amics de nens oncol\u00f2gics de Catalunya), representa un refugi de pau per a Mart\u00ed i la seva fam\u00edlia. El futbol \u00e9s un altre element essencial de l\u2019obra. Com a porter de l\u2019Atl\u00e8tic Segre i seguidor del Bar\u00e7a, Mart\u00ed utilitza el llenguatge esportiu per donar sentit a la seva experi\u00e8ncia. La leuc\u00e8mia es converteix en un partit dif\u00edcil i el tractament, en una temporada llarga i imprevisible i la vict\u00f2ria sobre la leuc\u00e8mia, en la parada de la seva vida. Aquesta met\u00e0fora, refor\u00e7ada per les cites que encap\u00e7alen els cap\u00edtols, no banalitza el dolor, sin\u00f3 que connecta la malaltia amb una part fonamental de la seva identitat, el futbol. En definitiva, La parada de la meva vida, \u00e9s una obra emotiva, especialment per la capacitat de donar veu als adolescents que conviuen amb el c\u00e0ncer. Tot i que l&#8217;obra no destaca pel seu virtuosisme estil\u00edstic o rigor literari, aquest buit queda \u00e0mpliament compensat per la valentia, el coratge i la determinaci\u00f3 de l&#8217;autor en exposar-se en primera persona, oferint un relat cru i honest sobre el dif\u00edcil proc\u00e9s de travessar una malaltia. &nbsp;  Pag\u00e8s Editors"}