{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La rosa falsa - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"w9bamyqOr2\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-rosa-falsa\/\">La rosa falsa<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-rosa-falsa\/embed\/#?secret=w9bamyqOr2\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa rosa falsa\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"w9bamyqOr2\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-17998-91-2.jpeg","thumbnail_width":180,"thumbnail_height":268,"description":"Quan fa tres anys vaig elaborar la cr&iacute;tica de La mona de l&rsquo;assass&iacute;, assegurava que ens trob&agrave;vem davant d&rsquo;una de les millors novel&middot;les per a infants i joves dels darrers anys. Era una novel&middot;la de m&eacute;s de sis-centes p&agrave;gines que es movia entre el g&egrave;nere polic&iacute;ac i el d&rsquo;aventures&nbsp;que va suposar una grata sorpresa per a molts lectors, i mantinc l&rsquo;opini&oacute;. Ara arriba La rosa falsa, amb la qual el suec Jakob Wegelius ens ofereix una continuaci&oacute;, una nova aventura de la Sally Jones, la mona muda i escriptora que &eacute;s al primer pla de totes les aventures. I si b&eacute; hi ha altres protagonistes que continuen, queden sempre en un segon o tercer pla, com el capit&agrave; Koskela, que sempre desapareix al primer moment&nbsp;i es perd el pinyol de la hist&ograve;ria. L&rsquo;autor ens mostra les mateixes i excel&middot;lents credencials narratives a l&rsquo;hora d&rsquo;escriure i ens ofereix una hist&ograve;ria similar. En aquest cas, el capit&agrave; i la seva mona troben un collaret de perles, esbrinen a qui pot pert&agrave;nyer i decideixen tornar-l&#8217;hi, fent gala d&rsquo;un alt grau d&rsquo;honestedat, cosa, per&ograve;, que els dur&agrave; a complicacions extremes. &laquo;Com m&eacute;s bonica &eacute;s una joia, m&eacute;s cruel i trista acostuma a ser la seva hist&ograve;ria.&raquo; Aquesta frase, extreta de la p&agrave;gina 172, descriu molt b&eacute; el cam&iacute; tortu&oacute;s que els depara la troballa, tan valuosa que t&eacute; molts pretendents i provoca mil i una vicissituds. La manera de narrar i avan&ccedil;ar del llibre i l&rsquo;estil de Wegelius es podria etiquetar com a slow literature, ja que, sense pressa per&ograve; sense pausa, va embolicant i embolicant la troca, portant el lector a camins aparentment sense sortida i definitius, per&ograve; on troben una via per on escolar-se i continuar. Aix&ograve; s&iacute;, els cap&iacute;tols s&oacute;n m&eacute;s breus que en la primera entrega, i la hist&ograve;ria, un p&egrave;l m&eacute;s &agrave;gil. L&rsquo;inter&egrave;s hi &eacute;s, tant com en l&#8217;anterior, malgrat que destacaria que algun cap&iacute;tol i algun personatge aporten poc al conjunt. La hist&ograve;ria t&eacute; les mateixes caracter&iacute;stiques que La mona de l&rsquo;assass&iacute;, tot i que no m&rsquo;ha semblat tan precisa i l&rsquo;he trobat un p&egrave;l dubitativa en alguns fragments. Potser tamb&eacute; &eacute;s degut al fet que ja no sorpr&egrave;n com la primera entrega. Val a dir, per&ograve;, que l&rsquo;autor juga b&eacute; totes les cartes i que hi ha algun personatge realment espl&egrave;ndid, com en Bernie, que aparenta ser un personatge gris, per&ograve; que acaba oferint una gamma &agrave;mplia de caracter&iacute;stiques, de colors i de sorpreses per al lector. WEGELIUS, Jakob Elena Mart\u00ed i Segarra Viena"}