{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La sopa del senyor Lepron - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"thL5ZwQJVm\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-sopa-del-senyor-lepron\/\">La sopa del senyor Lepron<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-sopa-del-senyor-lepron\/embed\/#?secret=thL5ZwQJVm\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa sopa del senyor Lepron\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"thL5ZwQJVm\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-17555-81-8.jpg","thumbnail_width":552,"thumbnail_height":690,"description":"El senyor Lepron &eacute;s una llebre que cuina un cop a l&rsquo;any una sopa fabulosa de verdures i que de cop, v&iacute;ctima de l&rsquo;&egrave;xit, decideix cuinar a gran escala perqu&egrave; tot el m&oacute;n pugui gaudir-ne.&nbsp;La intenci&oacute; del&nbsp;senyor Lepron &eacute;s bona: si fa feli&ccedil;os els seus familiars i ve&iuml;ns directes, tamb&eacute; pot repartir felicitat si amplia el camp de distribuci&oacute;. Per&ograve; les coses no funcionen aix&iacute;,&nbsp;la proximitat i el tracte directe tenen unes virtuts que es perden amb els processos de mecanitzaci&oacute;, la globalitzaci&oacute; i el capitalisme.&nbsp; Els lectors m&eacute;s experimentats ben segur que recorden arguments similars&nbsp;en la literatura i el cinema: una acci&oacute; que triomfa per la proximitat i l&rsquo;amor, perd tot el sentit quan s&rsquo;hi fica pel mig la ind&uacute;stria i la log&iacute;stica.&nbsp;La hist&ograve;ria que escriu Giovanna Zoboli no &eacute;s nova, sobretot pels mediadors, per&ograve; s&iacute; que pot ser-ho per als infants. I, en tot cas, l&rsquo;acurada edici&oacute; i la posada en escena de la il&middot;lustradora Mariachiara Di Giorgio en fan una obra molt rodona i recomanable. El llibre fa olor de conte cl&agrave;ssic, amb un&nbsp;narrador en tercera persona que s&rsquo;entret&eacute; a descriure&rsquo;ns els personatges, les seves accions i les verdures, sabent que, igual com passar&agrave; amb la sopa, les coses s&oacute;n millors si es cuinen a foc lent. Les imatges de Di Giorgio tamb&eacute;&nbsp;narren des d&#8217;un punt de vista extern, amb una t&egrave;cnica mixta a base de tinta, aquarel&middot;la i llapis. La il&middot;lustradora domina el joc de llums i ombres i aconsegueix dotar els escenaris d&#8217;una atmosfera c&agrave;lida i acollidora, sobretot en les escenes familiars pr&egrave;vies a la f&agrave;brica. El ritme pausat que demana el text l&rsquo;aconsegueix gr&agrave;cies a les p&agrave;gines plenes de detalls i als homenatges o refer&egrave;ncies que s&rsquo;hi endevinen: una mirada renovada als caus i els rebosts de Beatrix Potter i Jill Barklem, escenes que ens remeten al cinema, o la possible refer&egrave;ncia a les sopes Campbell de Warhol, potser no gr&agrave;ficament,&nbsp;per&ograve; s&iacute; per la controv&egrave;rsia entre all&ograve; art&iacute;stic i comercial, molt lligat al missatge de les autores. Malgrat el ritme lent, la lectura no es fa mon&ograve;tona gr&agrave;cies al disseny de cada p&agrave;gina, que juga amb canvis en la maquetaci&oacute;, la mida de les imatges i els diferents plans. &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; L&#8217;obra&nbsp;del senyor Lepron t&eacute; un missatge molt clar, que per sort va acompanyat d&rsquo;un bon treball literari i visual, que defensa que el veritable secret &eacute;s seguir el ritme natural de les coses,&nbsp;en la mesura del treball hum&agrave;, amb cura i paci&egrave;ncia. Em quedo per&ograve; amb les ganes, suposo que les autores en s&oacute;n molt conscients, de con&egrave;ixer m&eacute;s a fons qui &eacute;s el senyor Lepron i qu&egrave; l&#8217;ha portat a prendre les seves decisions. El seu retrat a la coberta &eacute;s realment impactant, el posat seri&oacute;s contrasta amb una mirada trista i profunda que corpr&egrave;n.&nbsp;Hi ha alguna cosa que haur&iacute;em de saber? ZOBOLI, Giovanna Clara Jubete Mariachiara di Giorgio A buen paso"}