{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"La treva - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"f9ATrgy0Sg\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-treva\/\">La treva<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/la-treva\/embed\/#?secret=f9ATrgy0Sg\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLa treva\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"f9ATrgy0Sg\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-246-7163-1.jpeg","thumbnail_width":800,"thumbnail_height":693,"description":"Sovint molts llibres agraden pel que es diu, perqu&egrave; est&agrave; en conson&agrave;ncia amb el que els adults pensem que &eacute;s correcte, i es deixa de banda el com estan fets, o el conjunt de l&#8217;obra des de tots els punts de vista: l&#8217;edici&oacute;, la tipografia, el paper, etc. Aquest llibre ho t&eacute; tot, i s&iacute;, segurament tamb&eacute; parla del que ens agrada. El que li aporta m&eacute;s valor &eacute;s la cura perqu&egrave; tots els elements vagin en la mateixa direcci&oacute;: elegant i definit en l&#8217;objectiu pl&agrave;stic i conceptual, el text t&eacute; la delicadesa que necessitava la hist&ograve;ria, i les il&middot;lustracions, de car&agrave;cter cl&agrave;ssic i org&agrave;nic, amb l&#8217;aroma de fet a m&agrave; de la tinta i l&#8217;aquarel&middot;la, s&oacute;n les que li escauen.&nbsp;El llibre es mou dintre de l&#8217;&agrave;lbum de tall anglosax&oacute;, especialment en l&#8217;apartat pl&agrave;stic, un art molt valorat tamb&eacute; en un mercat com el franc&egrave;s. La treva explica una hist&ograve;ria antibel&middot;licista que recull el&nbsp;ja m&iacute;tic&nbsp;acord dels soldats anglesos i alemanys que sota les trinxeres, en plena Primera Guerra Mundial, van pactar una treva per passar la nit de Nadal cantant nadales en pau i jugar un partit de futbol a la frontera entre Fran&ccedil;a i B&egrave;lgica. Fins i tot hi ha una escultura que s&#8217;emula a l&#8217;obra i se n&#8217;ha fet m&eacute;s d&#8217;un audiovisual. Els fets, no tan id&iacute;l&middot;lics, iniciats pels mateixos soldats i repetits en diversos punts de les trinxeres, ens han arribat quasi com una llegenda, sustentada per les cartes que es conserven i per algunes fotografies. Algunes cartes han arribat fins avui dia; una d&#8217;aquestes forma&nbsp;el text de l&#8217;obra, que recrea&nbsp;la missiva on un soldat angl&egrave;s narra a la seva mare com ha viscut els fets. Aquells adolescents cridats pels poderosos a matar-se entre ells es veuen com a iguals dintre d&#8217;un m&oacute;n dantesc i absurd. En el cas del nostre soldat, existeix una empatia total cap a l&#8217;altre, a qui veu com a igual. La carta, plena de bons sentiments, fa que finalment el lector senti l&#8217;amargor d&#8217;aquells joves abandonats, despertant-nos d&#8217;una plantofada del bonisme que es plasma a les p&agrave;gines centrals i interpel&middot;lant-nos com a &eacute;ssers humans davant la natura, que, en forma de pit-roig, ens mira encuriosida i ens assenyala l&#8217;esperan&ccedil;a. La ficci&oacute; de Galmes potencia la trag&egrave;dia dels fets i tots els sentiments que s&#8217;hi amaguen. El llibre t&eacute; la capacitat d&#8217;estar ple de llum, que l&#8217;artista aconsegueix matisar amb un art que ens evoca el passat gr&agrave;cies a la paleta de colors escollida i gr&agrave;cies tamb&eacute; a les l&iacute;nies clares i de tra&ccedil; obert. El color guanya el blanc de la p&agrave;gina quan es necessita ser aclaparador i mostrar els moments m&eacute;s tr&agrave;gics. Per&ograve; el blanc guanya i deixa que el pes el portin els personatges quan aquests, en tant que persones, passen a ser l&#8217;eix central del canvi de paradigma, de la batalla al joc i l&#8217;amistat. La tria de plans i composicions &eacute;s, sovint, molt cinematogr&agrave;fica i, per similitud i forma de seq&uuml;enciaci&oacute;, t&eacute; molt a veure amb el c&ograve;mic. En constant moviment, genera un univers ric i amb sentit narratiu; passar la p&agrave;gina es converteix en una sorpresa gr&agrave;cies a la gran mostra de recursos que ajuden la narrativa visual, i m&eacute;s si al centre ens espera una p&agrave;gina desplegable que no &eacute;s gens gratu&iuml;ta. GALM\u00c9S, Toni Toni Galm\u00e9s La Galera"}