{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"L'arbre i jo - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"jAXBUss1EO\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/larbre-i-jo\/\">L&#8217;arbre i jo<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/larbre-i-jo\/embed\/#?secret=jAXBUss1EO\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abL&#8217;arbre i jo\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"jAXBUss1EO\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-19659-12-5.jpg","thumbnail_width":252,"thumbnail_height":397,"description":"La Mariavebaixab\u00e9 \u00e9s una nena de dotze anys que viu en un poblet d\u2019interior. Passa hores i hores amb el seu avi, un home entranyable que la cuida mentre els pares treballen. D\u2019ell ha apr\u00e8s a apreciar l\u2019art, a valorar els petits plaers de la vida, per\u00f2 sobretot l\u2019amor pels arbres. Per aix\u00f2, quan l\u2019avi emmalalteix i finalment mor, no s\u2019imagina la vida sense ell. Escrit en primera persona per la protagonista, la hist\u00f2ria ens va desgranant la relaci\u00f3 que tenien l\u2019avi i ella, una relaci\u00f3 d\u2019estima i admiraci\u00f3 m\u00fatua. \u00c9s un relat que deixa endevinar al lector la import\u00e0ncia de les petites emocions de la vida, de saber apreciar cada minut compartit, de badar i parar per gaudir del que la vida ens posa al davant. Tot plegat genera tendresa des del primer cap\u00edtol. Les descripcions s\u00f3n breus per\u00f2 molt suggeridores. L\u2019autora hi utilitza paral\u00b7lelismes, met\u00e0fores i jocs de paraules que enriqueixen amb escreix el text. El llenguatge \u00e9s senzill, els di\u00e0legs entre els dos protagonistes s\u00f3n un dol\u00e7 reflex de la gran estima que es tenen i fan que la lectura sigui \u00e0gil, cosa que permet que tot tipus de lector s\u2019hi submergeixi i en gaudeixi. La narraci\u00f3 fa un gir de 180 graus a la meitat del llibre, i el que fins a aquell moment era diversi\u00f3, complicitat i estima, esdev\u00e9 tristesa i dol per la mort de l\u2019avi. De la m\u00e0 de la Mariavebaixab\u00e9 anirem connectant amb una part de la vida que moltes vegades evitem perqu\u00e8 fa mal, perqu\u00e8 costa assumir la p\u00e8rdua. A poc a poc la protagonista, i els lectors de retruc, anirem paint-la i aprenent a viure la nova realitat. Blanca Bravo escriu sobre el dol d\u2019una manera planera i clara, sense endolciments ni anar amb roman\u00e7os. S\u2019agraeix trobar lectures que t\u2019apropin a la mort d\u2019un \u00e9sser estimat, i el fet que el p\u00fablic a qui van adre\u00e7ades sigui infantil t\u00e9 doble m\u00e8rit. Les il\u00b7lustracions en blanc i negre de Cristina Picazo acompanyen i descriuen amb molt d\u2019encert tot el text.  Animallibres"}