{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"L'avi ja no hi \u00e9s - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"krllzjNigu\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lavi-ja-no-hi-es\/\">L&#8217;avi ja no hi \u00e9s<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lavi-ja-no-hi-es\/embed\/#?secret=krllzjNigu\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abL&#8217;avi ja no hi \u00e9s\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"krllzjNigu\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-122236-6-8.jpg","thumbnail_width":500,"thumbnail_height":712,"description":"Que la vida tinga un final &eacute;s, a m&eacute;s d&rsquo;inexorable, dif&iacute;cil d&rsquo;assumir. En la LIJ contempor&agrave;nia, la mort s&rsquo;ha abordat des de vessants diferents. Wolf Erlbruch hi va fer una aproximaci&oacute; po&egrave;tica i filos&ograve;fica &ndash;amb tocs d&rsquo;ironia&ndash; en El pato y la muerte, un cl&agrave;ssic modern amb una for&ccedil;a emotiva inusitada. Allunyant-se del misteri i del sentiment, Como todo lo que nace d&rsquo;&Eacute;lisabeth Brami i Tom Schamp tracta l&rsquo;acabament quasi des d&rsquo;un punt de vista biol&ograve;gic i al&middot;ludeix al cicle natural de n&agrave;ixer, cr&eacute;ixer, marcir-se i desapar&egrave;ixer. Jack&nbsp;y la muerte de Tim Bowley i Natalie Pudalov posa el focus en el caos que s&rsquo;esdev&eacute; quan la parca queda atrapada en un potet i no pot dur a terme la seua tasca. En un registre molt diferent, es troba el macabre &ndash;i divertit&ndash; abecedari&nbsp;La colla mata-degolla del mestre de l&rsquo;est&egrave;tica g&ograve;tica Edward Gorey o el pervers humor negre d&rsquo;El libro de los conejitos suicidas, d&rsquo;Andy Riley. Hi ha tot un corpus d&rsquo;obres que tracten la mort dels &eacute;ssers estimats des del punt de vista dels xiquets &ndash;com el suggeridor In&eacute;s Azul de Pablo Albo i Pablo Auladell&ndash; i, en particular, la dels avis: On &eacute;s el iaio?&nbsp;de Mar Cortina i Amparo Pequero s&rsquo;hi apropa amb delicadesa i sense dramatisme ni sensibleria; amb un to laic &ndash;com va escriure Rosa Mut&ndash;, Una capsa de colors vius&nbsp;de Teresa Blanch i Maria Espluga reflecteix amb tendresa les pors i l&rsquo;angoixa d&rsquo;una nena quan sent l&rsquo;abs&egrave;ncia de l&rsquo;&agrave;via. O m&eacute;s recentment, Tres ll&agrave;grimes&nbsp;de Ricardo Alc&aacute;ntara i Noem&iacute; Villamuza, que, com explica Gemma Mulet, aborda la p&egrave;rdua i el dol amb &laquo;una sensibilitat gens lacrim&ograve;gena&raquo;. &Eacute;s en aquest grup on se situa L&rsquo;avi ja no hi &eacute;s de Gemma Castanyer Mora i Lara S&aacute;nchez Guirado. Contat en primera persona per Laia, la major de tres germans, el llibre s&rsquo;estructura en un seguit d&rsquo;escenes que descriuen l&rsquo;avi &ndash;alt, fort, sociable, presumit, emotiu&ndash; i que mostren la relaci&oacute; que mantenia amb els nets: els fa regalets, els prepara el sopar, miren junts fragments de partits de futbol&#8230; Fins que un dia l&rsquo;home emmalalteix i tot canvia, perqu&egrave; el deteriorament l&rsquo;obliga a romandre al llit i ja no pot pronunciar gaires paraules. Hi ha detalls realistes poc freq&uuml;ents en aquests t&iacute;tols que enriqueixen la narraci&oacute;, com el fet que la mare de la protagonista done de menjar al vell i que aquest porte bolquers &laquo;com els beb&egrave;s&raquo;, o que, a partir d&rsquo;aleshores, la xiqueta s&rsquo;hi comporte de manera diferent: &laquo;no m&rsquo;agradava veure&rsquo;l aix&iacute;, ni tampoc em sortia abra&ccedil;ar-lo ni fer-li petons&raquo;. Tanmateix, el to del final i l&rsquo;esperan&ccedil;a exagerada que destil&middot;la &ndash;&laquo;L&rsquo;avi ha mort per&ograve; no del tot. I aix&ograve; fa que em senti moooolt tranquil&middot;la&raquo;&ndash; grinyolen perqu&egrave; no encaixen amb el realisme anterior. Aquesta sensaci&oacute; &eacute;s refor&ccedil;ada per les imatges: amples somriures en els rostres dels tres nens, que venen de perdre un &eacute;sser proper i entranyable. Les il&middot;lustracions aporten algun detall visual no esmentat al text, com la tireta al front dels menuts &ndash;potser se n&rsquo;abusa, ja que apareix en gaireb&eacute; totes les escenes&ndash;, i, en conson&agrave;ncia amb el tema, mantenen una gamma continguda de colors &ndash;ocres, marrons, grisos, blaus, liles&ndash;, per&ograve; xoca la insist&egrave;ncia&nbsp;a representar l&rsquo;alegria en una hist&ograve;ria que parla de malaltia, de vellesa i de mort. CASTANYER MORA, Gemma Lara S\u00e1nchez Guirado Excellence Editorial"}